Catedral de Santa Tecla de Tarragona

La Catedral metropolitana i primada de Santa Tecla de Tarragona, domina la part alta del centre històric de la ciutat i clou, amb la seva imponent façana oest, una de les places medievals més belles i ben conservades de Catalunya. S’erigeix sobre un enclavament clau en la història de la ciutat; primerament amb el temple del fòrum provincial de l’antiga Tàrraco, i que posteriorment es creu que va ser convertit en basílica durant les primeres comunitats cristianes. Després del període d’ocupació musulmana, va ser convertida en església moment en què comença la construcció del nou temple durant el segle XII.

Iniciada amb un disseny de tradició romànica, la incorporació al llarg del procés constructiu d’innovacions com la coberta amb volta de creueria la converteixen en un dels millors exemples del primer gòtic català i hispà. El brillant conjunt de l’altar major, amb obres romàniques i gòtiques, el conjunt de les capelles laterals -que inclou notables intervencions medievals, renaixentistes i barroques-, les pintures murals medievals conservades, el conjunt de la sagristia, amb el seu teginat pintat, la magnífica escultura del claustre o, molt especialment, el Museu Diocesà que es troba annexat, fan d’aquest conjunt un compendi molt complet de la història de l’art sacre català.