Orgue de la Catedral de Tarragona

A la nau central de la catedral de Tarragona, ubicat damunt el cadiratge coral del costat de l’Evangeli, es troba l’orgue més important escultòricament i pictòrica dins el conjunt d’orgues conservats a tot el territori espanyol i, en particular a Catalunya.

Des de 1164 fins el 1499 hi ha notícies de sis orgues de diferent naturalesa instal·lats a diversos indrets de la catedral de Tarragona i desapareguts, gairebé tots, al llarg del temps. El Capítol de la catedral signà el contracte de construcció d’un nou orgue el 31 de gener de 1561; a l’agost de 1567 finalitzaren la seva obra que va perdurar fins a començaments del segle XXI.

L’actual és un orgue Verschueren és estructurat segons les dimensions dels tubs originals i els vestigis de l’orgue del segle XVI. S’inaugurà el 16 de juny de 2013. Disposa de tres teclats manuals i un cos de gran pedal. Els nous registres s’han confeccionat tenint en compte els originals construïts per orgueners influenciats en les tradicions orgueneres dels segles XVI i XVII.

La caixa historiada que emmarcava els tubs i registres originals ha perdurat íntegra fins els nostres dies. És un excel·lent exemplar que amida 20 metres d’alçada per 9 d’amplada concebut a manera d’espectacular façana-retaule laborada en fustes diverses sense policromar. El bancal de la caixa és reculat i consta de tres registres escultòrics. Davant s’hi anteposa l’espectacular penjoll compost per vuit àngels minyons afrontats en tímid contrapposto.

El primer pis és, iconogràficament, el més heterogeni. Disposa d’una tribuna voladissa d’ordre compost on s’allotja el primer teclat. El segon pis allotja els registres de l’Orgue Major. El cos central consta de dos porxos d’ordre compost superposats: l’inferior correspon al segon teclat i el superior al tercer. L’entaulament inclou al fris la llegenda “OMNIS SPIRITVS LAVDET DOMINVS” (Que tot ésser lloï el Senyor). Del tercer pis, o àtic, sobresurt el templet tetràstil que emmarca tubs ornamentals sense so. El timpà allotja el bust del Pare Etern sostenint l’Orbe.

La constel·lació escultòrica s’embelleix mitjançant el valuós repertori esplaiat als esplèndids batents pintats per l’anvers i el revers sobre sarja; ceguen els tubs de l’orgue dels cossos central i laterals d’acord amb els temps litúrgics. El celatge dels tubs de la tribuna i els de l’àtic es feia mitjançant dues sarges practicables, darrerament restaurades i amb la intenció de ser ubicades al seu lloc originari. El conjunt és obra exclusiva del pintor piemontès Pietro Paolo da Montalbergo duta a terme entre 1563 i 1565 per encàrrec del Capítol. Quan els batents romanen tancats mostren l’escena de la Anunciació de l’arcàngel Gabriel a la Verge Maria; en obrir-se es contemplen l’episodi del Naixement de Jesús al batent esquerre i llur Resurrecció al de la dreta. A la sarja corresponent al trifori de la tribuna del primer pis hi figuren la Mare de Déu amb el Nen Jesús als braços acompanyats de les santes Tecla i Caterina, emmarcades per llurs finestrals. La sarja del templet tripartit de l’àtic acull les imatges de les virtuts teologals: Fe, Esperança i Caritat.

Aquestes pintures emfatitzen, encara més, la bellesa escultòrica de la façana de l’orgue i constitueixen l’obra més monumental del Renaixement tardà a Catalunya i, probablement, la més emblemàtica de Pietro Paolo da Montalbergo. Val a dir que el conjunt escultòric i les pintures realitzades a l’oli sobre sarja defineixen aquest moble com el millor i, tal volta, únic exponent d’entre les caixes orgueneres de mitjan segle XVI a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol.

(Text: Antonio Pedro Martínez Subías)