Santuari de Nostra Senyora de la Balma

Segons la llegenda hem de situar l’origen del santuari al segle XIV, quan de forma miraculosa fou trobada la imatge de la Verge. Tot i això la primera ermita documentada a la zona, al 1380, estava dedicada a Santa Maria Magdalena i Sant Blai, titularitat que segurament canvià arran la misteriosa aparició. Les primers obres documentades a l’ermita són de mitjans del segle XVI. Així sabem que durant el segle XV i XVII es dugueren a terme diferents remodelacions.

L’actuació més important fou entorn el 1670, moment en què s’amplià la nau, es construí el campanar i es realitzà la portada. El santuari ocupa una gran cova dins la muntanya, en la qual, quedant acollit de forma singular, es crea un espai de recolliment, intimitat i silenci. L’església és d’estil renaixentista i compta d’una nau única de planta irregular. A l’interior es pot apreciar la presència de la mateixa roca on s’ubica, tal com veiem al sostre o al mur de l’Epístola. També destaca un cambril dedicat a la Mare de Déu. A l’exterior s’observa la obliqüitat de la façana, formada de carreus i centrada per una portada damunt la qual hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu. La portada està formada per una obertura envoltada amb pilastres estriades, les quals sostenen un entaulament. Sobre aquest descansa un frontó triangular partit, que, al seu torn, suporta la fornícula amb la Mare de Déu. La prolongació de la façana dóna forma a un campanar quadrangular de dos cossos. Al costat de l’ermita trobem una acollidora hostatgeria composta per diverses edificacions la qual fou construïda al segle XVI i recentment restaurada.

També cal destacar la “Creu Coberta”, pedró on s’aixeca una estructura en forma de templet cobert de teules blaves i sostingut per columnes. La festivitat de Sorita es realitza el primer cap de setmana de setembre, moment en què el poble en processó procedeix a buscar la Verge per a passejar-la i retornar-la finalment al temple.