Santuari de la Mare de Déu de Riupedrós

La primera menció del santuari es troba en un document de l’any 955, on signa el «Senterio de Riuo Petroso». Això fa pensar que al segle X a la vall de Barravés ja es venerava la imatge de Nostra Senyora de Reperós. Segons el pare Faci, el temple era prerromànic o romànic. L’església tenia una capacitat per a 400 persones. Contigua al santuari hi havia una casa amb capacitat suficient per contenir els consorts de Nostra Senyora, quan feien algun acte multitudinari o celebraven les juntes generals.

Al final del segle XVIII, a conseqüència de les guerres, el santuari es va anar deteriorant a causa de la seva utilització com a caserna per part de les tropes o com a magatzem. Un altre problema va sorgir amb les goteres i la desamortització dels béns de l’església al primer terç del segle XIX. L’edifici, però, es va mantenir fins a l’any 1975. Va ser a partir de la construcció del seminari diocesà d’estiu el 1960 quan les coses es van agreujar perquè el santuari es va utilitzar com a magatzem, per guardar-hi els materials d’obra. El santuari s’enderrocà posant-hi càrregues de dinamita. Encara avui, molts dels habitants de Vilaller no entenen l’enderroc. El 4 de juny de 1978 es beneïa i inaugurava la nova ermita, reconstruïda al mateix lloc de l’anterior. L’edificació que actualment es pot visitar és la petita ermita de Riupedrós.