Santuari de la Mare de Déu de Núria

La tradició remunta a l’ermità Sant Gil que bastí una capelleta on hi deixà la imatge de la Verge, una campana, una olla i una creu. Tots aquests tresors van ser descoberts per un pelegrí, Amadeu,  cap el 1072. Al segle XII hi havia un petit hospital amb una capella dedicada a Santa Maria, i més endavant es va fundar una confraria que rebé indulgències papals. El terratrèmol de 1428 destruí la capella i l’hospici; es va fer una primera reconstrucció l’any 1449 i es va reconstruir per complert entre 1640 i 1648. El nombre de visitants va impulsar una nova construcció: l’any 1889 fou posada la primera pedra del actual santuari de Vall de Núria obra de l’arquitecte Calixte Freixa que es va inaugurar l’any 1911. A l’inici de la Guerra Civil el capellà custodi de la Mare de Déu de Núria tement que pogués ser cremada se la va emportar a Suïssa. Va tornar a la seva capella el 20 de gener del 1941. Al mateix temps es varen anar reparant els desperfectes de la guerra, es modificà la façana de l’església (1946) seguint la corrent neoromànica, es va construir el campanar (1948) i s’acabà el nou Via Crucis.

L’interior té una gran nau central, de planta quadrada, i amb capacitat per a més de mil persones. Hi ha exposats els  símbols de Núria que són la creu (segle XV), l’olla i la campana (segle XVII) i la imatge de la Mare de Déu.  Més enllà de l’origen llegendari atribuït a Sant Gil, l’estudi històric i artístic de la talla li atribueix una data entorn a finals del segle XI, més probable del XII, o fins i tot de inicis del XIII, període comú a la majoria de mare de déus romàniques del país.  La talla, en fusta de noguera policromada, de 56 cm d’alçada, és una representació de Maria com a Verge Majestat. L’any 2011 l’escultor Domènec Batalla  reubicà l’espai de la Mare de Déu de Núria, dissenyant un nou cambril en forma d’ull, on l’iris és la Mare de Déu i la base, en forma d’ala, simbolitza la pau i l’espiritualitat

Fins al 1967 no es va decretar l’entronització canònica de la imatge de la Mare de Deu de Núria.