Santuari de la Mare de Déu de la Bovera

Els seus orígens documentats són de l’edat mitjana, a finals del segle XII, quan Pere de Tàrrega va decidir fundar-hi un monestir i posar-lo sota el cenobi cistercenc de Vallbona de les Monges. Al segle XIII s’abandonà la vida monàstica i el monestir, amb l’església i les dependències monacals, va esdevenir un santuari. Ramon Nicolau, al segle XVIII, el va refer. Entre 1726 i 1730 es construí l’actual església barroca.

L’església és un edifici barroc, d’una sola nau rectangular, en que les capelles laterals i l’absis no es projecten a l’exterior. A l’absis hi ha el cambril de la Mare de Déu, amb la verge situada dalt d’una alzina i envoltada per columnes de marbre amb capitells corintis. També destaquen les pintures de Josep Minguell de Tàrrega al presbiteri, les quals descriuen el miracle de la verge del santuari. La llegenda, una tradició que es remunta a l’edat mitjana, narra que la marededéu fou trobada miraculosament per un pastor en una alzina i que, en intentar traslladar-la a Guimerà, la imatge retornà al lloc on fou trobada.

A l’exterior de l’església observem carreus molt ben tallats, alguns dels quals varen ser reaprofitats de la construcció anterior. L’accés a l’interior es realitza a partir d’una porta de caràcter classicista, conformada per pilastres i capitells que suporten un frontó fragmentat. Al costat del temple observem part d’un claustre romànic del segle XII, un dels testimonis materials del que fou el monestir cistercenc de la Bovera.

Del segle XV, i procedent del Santuari de Santa Maria de la Bovera, es conserva un retaule de Francesc Solives dedicat a la Mare de Déu, el qual forma part de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic