Reial Santuari de la Verge de la Font de la Salut

La llegenda narra que l’origen de la devoció a la Mare de Déu en aquest indret s’inicià a partir de 1348, quan dos pastors van trobar la imatge de la Verge al fons d’un brollador. Tot i els intents de traslladar-la a l’església del poble, la Verge retornà reiteradament al seu lloc d’origen, suscitant així la construcció d’una ermita vora la font. De la construcció inicial, ubicada on avui trobem l’hostatgeria, no en queda cap vestigi. Tampoc coneixem el traçat del temple del segle XV, el qual ocupava el que ara és la nau del temple. Així doncs, la major part de les edificacions que observem actualment corresponen a les construccions i modificacions produïdes entre els segles XVI i XVII. El conjunt està format pel temple (segles XV-XVIII), l’hostatgeria (segles XV-XVII) , la Casa dels Capellans (segleXVI), el palau del Duc Alfons d’Aragó (segle XVI) i la font del Miracle.

El temple actual, capçat per un absis central i dues absidioles laterals, és de planta rectangular. Una única nau de tres trams amb transsepte i presbiteri, coberta amb volta de canó amb llunetes, la qual és flanquejada per capelles laterals. Al creuer s’alça una cúpula sobre petxines sense tambor. Junt a les pilastres corínties recolzades sobre rocalles que ornamenten la nau i el creuer, cal destacar la decoració pictòrica interior, realitzada al 1736 amb estil barroc. Es tracta d’un programa iconogràfic realitzat amb pintura el tremp el tema central del qual és l’exaltació de la Mare de Déu. A l’exterior destacar el magnificent pòrtic renaixentista conformat per carreus i tres arcs de mig punt, el qual s’alça tal com un arc de triomf. En ell hi trobem la portada principal, flanquejada per columnes corínties. Tanmateix és interessant mencionar el campanar gòtic d’espadanya, l’únic testimoni de la construcció del segle XV.