Retaule major del santuari del Miracle

Bisbat de Solsona

Segle XVII | Carles Morató

L'obre més espectacular de conté l’església del santuari del Miracle és el retaule major, que no tan sols constitueix un els exemples segurament més espectaculars a la seva època, sinó que en l’actualitat presenta el valor afegit d’haver-se salvat de les grans destruccions patrimonials que va comportar la Guerra Civil.

El va construir Carles Morató i Brugaroles, membre de la destacada nissaga d’escultors i mestres de cases dels Morató, afincada a Vic. El contracte del retaule va fer-se l’any 1747, però es va donar per acabat el 1758, just a temps per la celebració dels tres-cents anys de l’aparició de la Verge nena. A partir d’aquest moment, l’encarregat de daurar i policromar el retaule fou el Solsoní Antoni Bordons, que va finalitzar-ho el 1774.

Es tracta d’un retaule constituït per una grandiosa estructura arquitectònica, en la qual s’ha eliminat qualsevol pauta narrativa i que està presidit per la imatge gòtica de la Verge del Miracle i que des de la nau del temple es divisa com una petita relíquia envoltada d’un gran estoig daurat. A la part baixa, a banda i banda de l’altar s’obren dues portes que permeten l’accés al cambril.

Vista des de la nau, la gran arquitectura del retaule presenta diversos motius iconogràfics rellevants i que acompanyen la centralitat absoluta de la imatge titular, que concentra la potència sagrada i devocional. Així doncs, al primer cos i damunt el sagrari, hi ha un relleu que representa l’escena de l’aparició, amb la Verge nena de cabells llargs i daurats, assenyalant el cel i sostenint una creu amb l’altra mà. Al segon cos, a banda i banda de l’espai central on se situa la imatge gòtica, hi ha sis grandioses escultures que representen, d’esquerra a dreta, a Sant Esteve, Sant Ramon Nonat, Sant Josep, Sant Joan Baptista, Sant Pere i Sant Tomàs, caracteritzades totes per la representació del moviment en la vestimenta, accentuant l’efecte teatral de tot el conjunt. Al cos superior i coronant el conjunt hi trobem una imatge també monumental de Sant Martí, que ocupa aquesta posició preeminent perquè és el titular de la parròquia de Riner, on pertany el santuari. També hi ha dues imatges que representen virtuts teologals -concretament a la Fe i l’Esperança”- i diverses figures angèliques distribuïdes en diferents indrets.

En definitiva, l’efecte escenogràfic del conjunt ve encara accentuat per la representació pintada d’arquitectures fingides a banda i banda, simulant una continuïtat virtual del retaule escultòric. Antoni Bordons fou l’autor d’aquest deliciós artifici visual, que arriba fins i tot a representar una falsa finestra a la part superior esquerra, en consonància amb la que sí que s’obre realment a l’altra banda. De la mateixa manera, també pinta una figura monumental que representa Sant Miquel a la banda dreta, com si fos un mes dels sants que se situen al segon cos.

(Text: Maria Garganté i Llanes)

AUDIODESCRIPCIÓ

Fitxa Tècnica

Retaule major del santuari del Miracle de Riner

Catalunya, 1758-1774

Carles Morató, escultor. Antoni Bordons, daurador

Fusta daurada i policromada