Mare de Déu del Claustre de Solsona

Bisbat de Solsona

Taller de Gilabert de Tolosa

La Mare de Déu del Claustre és una de les imatges més belles de tot l’art romànic europeu. Fou esculpida pel taller de Gilabert de Tolosa –un dels poquíssims artistes romànics dels quals en sabem el nom- en la segona meitat del segle XII, en un sol bloc de pedra de poc més d’un metre d’alçada, pedra que els anys han ennegrit.

Entrar en la seva capella situada al cantó dret del creuer de la Catedral ja ens fa acostar al misteri. En seure a contemplar-la, probablement no estarem sols: ens acompanyaran discrets solsonins que, anant o venint en els seus quefers, entren un moment a encomanar-s’hi.  Veurem una verge tendre i magestuosa alhora, amb roba de reina que li cau sobre les cames amb uns delicadíssims plecs que l’habilitat de l’escultor ens fa oblidar que són de pedra. Veurem el detall cortesà de la lliga de la cama dreta, veurem unes llargues trenes que li cauen per les espatlles. Si amb la mà dreta mostra el ceptre, amb l’esquerra delicadament procura que el nen no caigui d’esquena. Com qui no li dóna més importància, amb els peus aixafa els monstres del mal. L’infant, tranquil, ens fa un gest a mig camí entre la benedicció i la salutació. Malgrat mantenir aquesta rigidesa pròpia del romànic, mare i fill ja comencen a mostrar una complicitat plena d’amor que protagonitzarà les representacions de la Mare de Déu en el període gòtic.

Davant aquesta solemnitat i tranquilitat costa imaginar-se les nombroses vissicituds històriques que la imatge ha patit. Al segle XIII, amb l’arribada dels albigesos a la població, tement per la integritat de la imatge els canonges la van amagar dins el pou del claustre. A aquest fet s’hi vincula la llegenda –no pas improbable- que ens parla d’un nen que, anys més tard dels fets, va caure dins el pou i va trobar la imatge.

Fitxa Tècnica

Mare de Déu del Claustre de Solsona

Taller de Gilabert de Tolosa

Segona meitat del segle XII

Pedra

105,00 cm d'alçada