Museu Episcopal de Vic

Arran de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888, on es van presentar les millors obres d’art reunides durant aquells anys. Es va impulsar definitivament per part del bisbe Morgades el projecte d’instal·lació del nou Museu Episcopal. L’any 1898 mossèn Josep Gudiol i Cunill va ser anomenat conservador titular del museu, fet que propicià l’augment sistemàtic de les col·leccions i la seva ordenació museogràfica en 14 sales, tot seguint un ordre cronològic. La política seguida per Gudiol a l’hora d’incrementar les col·leccions va ser caracteritzada per l’esperit regionalista marcat pel bisbe Morgades des de la seva fundació. D’acord amb aquest projecte nacional català el Museu va incorporar objectes arqueològics i artístics de procedència catalana. Aquest és el motiu pel qual la incorporació de nous objectes no es va circumscriure als límits geogràfics del Bisbat de Vic.

El 1941, i ja amb el doctor Eduard Junyent com a conservador, es van poder traslladar totes les col·leccions del Palau Episcopal cap a la nova seu del Col·legi de Sant Josep, ubicat davant del cloquer de la catedral de Sant Pere de Vic. Aquesta ubicació va ser vàlida fins que l’any 1995, a iniciativa del bisbe de Vic, Josep M. Guix, el Bisbat de Vic, l’Ajuntament de Vic i la Generalitat de Catalunya van signar un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’iniciar una nova etapa del Museu Episcopal de Vic que comportés la seva modernització. Atès l’estat de conservació de l’edifici del Col·legi de Sant Josep es va decidir el seu enderroc i la construcció al mateix emplaçament d’un edifici de nova planta destinat exclusivament a usos museístics.

El nou edifici es va encarregar als arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà, els quals d’acord amb el projecte museològic van realitzar un edifici a mida pensat per a una òptima conservació i exposició de les col·leccions. El 18 de maig de 2002, coincidint amb el Dia internacional dels Museus, es va dur a terme la inauguració del nou edifici. Les obres s’hi exposen separades per col·leccions i ordenades des d’un punt de vista cronològic i estilístic.