Museu de Montserrat

El museu, que funciona sobretot a partir de donacions, té el seu origen el 1913, quan el Pare Bonaventura Ubach va iniciar una col·lecció de diversos objectes procedents del Pròxim Orient, recopilats a través dels seus viatges al Sinaí. Enriquit per altres mecenes amb peces de la Roma clàssica, va anar esdevenint una importantíssima col·lecció d’art sacre.

El 1963 va ser ampliat integrant-hi les seccions de pintura antiga que decoraven el monestir i aportant així noms com Caravaggio, Berrugete, el Greco, Morales, la Fontaine o Rigau a la col·lecció. Més recentment s’incorporaren una sèrie de pintures catalanes del segle XIX i XX amb obres de Vayreda, Rusiñol, Casas, Fortuny, Nonell, Mir, Dalí o Picasso entre altres. També cal destacar la important mostra d’objectes litúrgics i d’orfebreria d’entre els segles XV i XX.

Les dependències del museu van ser renovades el 1996, quan es van unir les dues seus que tenia el museu en una de sola. Una altra remodelació, de 2004, en millorà i en modernitzà els accessos i els magatzems, n’amplià la superfície es racionalitzà el recorregut amb un nou projecte museogràfic. Tot això aprofitant els espais dissenyats per Puig i Cadafalch sota la plaça de la basílica.

La responsabilitat del museu sempre ha caigut sobre monjos del monestir, entre els quals destaquem el Pare Josep de C. Laplana, historiador de l’art que ha impulsat l’entitat fins a convertir-la en un referent dins el món museístic català.