Bisbat de Vic

Monestir de Santa Maria de l’Estany

S’hi conserva un dels claustres romànics més ben conservats a escala internacional

L’any 1080 s’establí a l’Estany una petita comunitat de canonges per viure seguint la Regla de sant Agustí. Amb el temps, en el lloc de la primera església s'hi construí un seguit d’edificis que demostren la seva esplendor. Del monestir medieval en resten l’església, les sales del museu i, sobretot, l’extraordinari claustre romànic, una joia de l’escultura religiosa de nivell internacional.

Llegir més

Després d’una primera època d’esplendor, la canònica va viure un llarg període de decadència iniciat el 1364 i que va durar fins a finals del segle XVI. El monestir va ser secularitzat el 1592, i el 1596 va esdevenir arxiprestat i es va unir a la rectoria de Moià. Una petita comunitat secular va continuar vivint-hi, i el 1626 recuperà la dignitat de col·legiata. El 1775 es va convertir en parròquia depenent del bisbat de Vic.

L’església de Santa Maria, consagrada el 1131, està situada a la banda nord del conjunt, adossada al claustre. Té planta de creu llatina, formada per una nau àmplia i llarga, rematada per un absis semicircular a llevant, travessada per un transsepte en la seva part més oriental. El punt on es creua la nau amb el transsepte és coronat per un cimbori que serveix de base del campanar. La nau i el creuer tenen voltes de canó de mig punt. La porta principal, situada a la façana oest, acaba en un arc fet amb grans dovelles. Al mur sud de la nau hi ha una altra porta que comunica l’església amb el claustre. Seguint el costum, el claustre va ser construït en un lloc ben clar i assolellat. Forma una planta quadrada, gairebé perfecta, amb 72 columnes, amb els seus capitells magnífics decorats i conservats. La seva construcció s’inicià al tombant del 1200 i continuà en diferents fases, fins que a principis del s. XIV, es va completar el claustre.

Com en molts altres claustre, la decoració figurada amb temes de l’Escriptura es concentra en els capitells de la galeria que toca a l’església, en aquest cas la galeria nord: en efecte, d’est a oest s’hi llegeix (amb alguna discontinuïtat) una Història de la Salvació molt resumida, que se centra en la vida de Jesucrist i col·loca la Creació al principi i el Judici de les Ànimes al final.