Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

La canonja nasqué de la unió el 1180 de dues comunitats que seguien la regla premonstratenca (segueixen la regla de Sant Agustí): la de Vilanova de les Avellanes i la de Bellpuig de les Avellanes.

A començament del segle XIV es duen a terme les grans obres del cenobi i poc després s’inicià un període d’estancament i decadència. Al segle XVIII es van executar obres de restauració i la canonja aconsegueix gran reputació en la investigació historicoeclesiàstica. La Desamortització de l’any 1835 va acabar amb l’activitat del monestir i l’edifici tingué altres finalitats. L’any 1910 s’hi va instal·lar una comunitat de germans maristes que es varen encarregar de restaurar l’edifici. El 1999 s’hi iniciaren les obres per a la restauració del conjunt arquitectònic.

Dins el conjunt actual del monestir es conserva el claustre i el refetor de finals del segle XII, la sala capitular del s. XIII i l’església del segle XIV. Aquesta estava planificada com una gran basílica amb planta de creu llatina i té un absis central en forma de pentàgon i dos absis menors. La coberta dels absis i del transsepte és amb volta de creueria, mentre que la planta original de la nau és coberta amb fusteria.

En el braç nord del transsepte s’obre la portalada gòtica amb columnes rematades per capitells decorats amb motius vegetals i escuts. El claustre romànic està adossat a l’angle sud-oest de l’església i és de planta rectangular amb arcs de mig punt suportats per columnes dobles. Tots els arcs estan ornamentats amb una motllura de puntes de diamant en el guardapols i els capitells són llisos o ornamentats amb elements vegetals, figures humanes i d’animals. La sala capitular és del segle XIII i es troba molt modificada.

El monestir de Bellpuig de les Avellanes fou triat com a lloc de sepultura per la dinastia comtal dels Urgell, però l’any 1894 el banquer Agustí Santesmasses vengué els sarcòfags dels comtes d’Urgell i les peces van anar a parar al museu The Cloisters de Nova York. Les despulles dels comtes foren enterrades a l’església de Vilanova de la Sal i retornades a Bellpuig el 1967, en simples sarcòfags de pedra.