Bisbat d'Urgell

Monestir de Sant Pere del Burgal

La seva capçada és un tret d'art carolingi molt rar en l'arquitectura catalana de l'època

Antic monestir carolingi que es convertí en abadia benedictina femenina a finals del segle X, tot i que en pocs anys va passar a ser un priorat masculí. Per les ruïnes s'aprecia que es tractava d'una construcció romànica de tres naus capçades per tres absis semicirculars. Es pot veure un altre absis de dos pisos contraposat al principal, d'origen carolingi i que es considera excepcional dins el romànic català.

Llegir més

Consta de planta basilical de tres naus, la central d’altura més elevada que les laterals, rematades amb un absis i dues absidioles, adornats per l’exterior amb arcs cecs i lesenes llombardes i contra absis llis; a l’interior estan contraposats a la nau central, arquitectura que es donava en algunes construccions visigodes i mossàrabs. Sobre els arcs hi ha els forats que suportava la coberta de fusta. Les restes d’aquest antic monestir són magnífiques si no tenim massa en compte la restauració, poc adequada amb grans panells de fusta i vidre que a més no tenen un bon manteniment.

A l’absis central s’hi han reproduït les pintures murals originals, que actualment es troben al MNAC i són atribuïdes al Cercle de Pedret.