Monestir de Sant Pau del Camp

Es creu que el monestir va ser fundat amb anterioritat a l’any 911, però amb l’atac d’Al-Mansor el 985 el monestir quedaria deshabilitat. Va reviure gràcies a la promoció de Guibert Guitard a les acaballes del segle XI. La desamortització del 1835 va fer que el monestir fos abandonat i l’església passés a ser parroquial. Durant la Guerra Civil va patir diverses destrosses que van reclamar una restauració.

Del conjunt monacal benedictí en destaca l’església. L’edifici és sobretot una construcció del segle XII a conseqüència de la segona fundació. Presenta un planta de nau única, rematada amb un absis central més gran i dos de laterals. La coberta és de volta de canó, i la zona del creuer està coberta amb cúpula octogonal traspassada per petxines. La façana principal presenta mostres decoratives interessants: capitells marmoris de temes vegetals que daten d’època visigòtica. Aquests sostenen una línia d’imposta amb decoració fitomòrfica. Al timpà central hi ha la figura de la Maiestas Domini flanquejada per Sant Pere i Sant Pau. La imatge es veu completada per les figures del tetramorf. La resta de la façana presenta decoració geomètrica, zoomòrfica i cares humanes.

És també destacable el claustre, datat al segle XIII. Hi destaquen uns capitells esculpits amb temes vegetals, d’animals fantàstics potser en referència als bestiaris, i fins i tot escenes extretes del gènesis. Els arcs lobulats són gairebé únics en territori català, i s’han fet plantejar la seva relació amb reminiscències musulmanes. També és interessant la Sala Capitular, construcció del segle XIV on actualment hi ha ubicada la llosa sepulcral del comte Guifré II de Barcelona.

Durant un breu període de temps fou la seu del govern de la Generalitat de Catalunya fins a l’11 de setembre de 1714.