Temple del Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo

Arquebisbat de Barcelona

Cim del Tibidabo

08035 Barcelona

Barcelonès

934 175 686

dir.tibidabo@salesians.cat

Durada recomanada de la visita:2h

Aquest original temple de voluntat monumental, situat al cap damunt de la mítica muntanya del Tibidabo, alberga una decoració de regust eclèctic que va des de evidències neogòtiques a elements modernistes. La construcció data de la primera meitat del s. XX i va estretament vinculada al nom de Sant Joan Bosco. 

La iniciativa de la construcció d’un temple expiatori dedicat al Sagrat Cor sorgeix a finals del segle XIX i va ser incentivat per una Junta de Cavallers Catòlics, que davant de les amenaces constructives de la zona van adquirir els terrenys del Tibidabo i els van donar a Sant Joan Bosco el 1886, que sota el patronatge de Dorotea de Chopiteas van projectar un edifici monumental al cap damunt de la muntanya.

El disseny i construcció del temple va ser encarregat a Enric Sagnier, el qual no va poder començar el procés constructiu fins el 1902. El seu fill, Josep Maria de Sagnier Vidal, va finalitzar l’obra el 1961.

L’edifici simbolitza un procés ascendent cap a la salvació a través de la penitència i l’esforç. El recorregut s’inicia en el cos inferior que alberga la cripta. Construïda entre 1903 i 1911 és una representació d’eclecticisme estilístic ja que en les seves cinc naus, separades per columnes i coronades per cinc absis semicirculars, es deixen veure elements neobizantins, neoromànics, modernistes i fins i tot de regust clàssic. Els més destacats són els mosaics que cobreixen les voltes i les obres d’alabastre que decoren les parets, obra de Josep Miret. Aquesta sala està il·luminada a través de finestres amb diverses vidrieres. L’espai comunica amb la capella de l’Adoració Perpetua, excavada en roca viva el 1940. A l’exterior, aquest cos transmet un aire defensiu de fortalesa medieval amb la coloració característica de la pedra de Montjuïc. L’ampli aparell decoratiu d’escultures d’Eusebi Arnau, executades per Alfons Juyol, i els mosaics, avui dels tallers Bru però en origen de Daniel Zuloga, es distribueixen a partir de l’estructura d’arc de mig punt entre columnes, que té la seva concordança en el timpà central.

A partir de dues escalinates de caire monumental s’arriba a la façana del temple construida entre 1915 i 1951. L’interior es gestiona com un espai centralitzat de planta quadrada cobert amb cúpula i sostingut per vuit columnes, rematat amb 3 absis semicirculars. Profusament decorat per escultures de Josep Miret, aquest interior es veu embolcallat per la llum de les múltiples vitralleres que ostenten un gran cicle iconogràfic. La basílica superior es veu completada per quatre torres laterals i una central per acabar de subratllar la idea ascensionista. En aquest nivell la façana s’estructura a través de 3 cossos d’estil neogòtic amb decoració d’arcs ogivals de traceria i la presència de grans rosetons i vitralls. La cúpula, en la seva part exterior, es veu rematada per una escultura en bronze del Sagrat Cor obra del mateix Josep Miret, que substitueix a la projectada per l’escultor Frederic Marés. La basílica consagrada l’any 1961 és una de les basíliques menors de la ciutat.