Santuari de Sant Ramon Nonat

Bisbat de Solsona

Avinguda del Santuari, 28

25215 Sant Ramon

Segarra

973 524 005

https://www.santuariosanramon.com/

Durada recomanada de la visita:1h

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

El convent de Sant Ramon Nonat de Portell guarda el seu origen en un passat llegendari medieval. L'actual conjunt té com a base, però, una construcció barroca: les dependències monacals i l'església; així com un claustre neoclàssic del XIX-XX.

Explica la llegenda que Sant Ramon va ser tret de la panxa de la seva mare morta pel bescompte de Cardona i  de gran va ingressar a l’ordre de la Mercè. Les seves tasques van dotar al sant de gran popularitat i a la seva mort diferents municipis es diputaven el cos pel seu enterrament. La llegenda especifica que va ser col·locat sobre un ase que el va portar de dret a Portell, a l’ermita de Sant Nicolau.

Més enllà de l’aire mític d’aquesta història, es sap que el santuari de Sant Nicolau va ser cedit als Mercedaris a mitjans de segle XIII per fundar-hi un punt de recollida d’almoines. L’edifici medieval va ser ampliat a finals del segle XVI, i ampliat de nou al 1675 quan el culte del sant, ja institucionalitzat, va créixer en popularitat. Aquesta església barroca és, amb remodelacions, l’edifici eclesiàstic que veiem avui en dia. El temple té una sola nau capçada per un absis quadrat, un transsepte insinuat per uns petits braços i 10 capelles laterals entre els contraforts. La zona del creuer està coberta amb un cimbori, mentre que la resta de la nau està rematada amb una volta de canó amb llunetes. L’aspecte interior mostra un joc de bicromia entre la paret i la pedra que ressegueix els elements estructurals com les pilastres, el fris que marca la línia d’imposta o les arcuacions d’ingrés de les capelles laterals. Originalment, a l’altar major, hi havia un retaule barroc de l’artista vigatà Pere Costa, destruït durant la Guerra Civil. La portada, que marca l’entrada principal de l’església, també és d’estil barroc. La porta d’ingrés es veu flanquejada per dos cossos de columnes salomòniques que emmarquen una fornícula, on originalment hi havia una figura de sant, perduda al 1936. El cos superior és un entaulament presidit per una fornícula amb la imatge de Sant Ramon.

La part del convent conté les restes més antigues del complex. Està organitzat en dos nivells, el superior per dependències monacals, i l’inferior que s’utilitzà com escola. En aquestes dependències es guarda una fabulosa col·lecció d’exvots, que es remunten fins al segle XVII. Al conjunt s’hi ha de sumar un grandiós claustre de dues plantes, d’estil neoclàssic, construït a cavall dels segles XIX i XX. Hi havia també una magnífica biblioteca, devastada durant l’època de les desamortitzacions. Actualment podem veure alguns exemplars de manuscrits, còdex i altres llibres, recuperats amb el temps.