Santuari de la Misericòrdia de Reus

Arquebisbat de Tarragona

Plaça del Santuari, s/n

43204 Reus

Baix Camp

977 750 307

santuarimisericordiareus@hotmail.com / santuaridemisericordia@gmail.com

http://santuarimisericordiareus.blogspot.com/

Durada recomanada de la visita:30 min

El Santuari de la Misericòrdia de Reus neix al segle XVII i de seguida prengué un enorme culte popular que n'afavorií les ampliacions i restauracions de l'edifici, molt malmès durant la Guerra Civil. És avui un Bé Cultural d'Interès Local.

La tradició relaciona la construcció del santuari amb unes visions marianes d’una pastora de la zona, Isabel Besora, a principis del segle XVII. Segons la creença popular, aquestes visions, sumat a la intercessió de la Mare de Déu en les cures de les epidèmies de pesta, van portar a la gent de Reus a construir una petita ermita en senyal de gratitud. Sembla ser que la pastora va identificar la imatge de les visions en la verge de la capella de Betlem de la mateixa localitat. Això va provocar el trasllat de la Mare de Déu de la capella a la petita ermita de nova construcció en un acte solemne. La popularitat de la Mare de Déu va fer créixer la devoció i l’edifici es va ampliar a mitjans del segle XVII, creant la base del santuari que es pot veure avui en dia. L’altar major es va solemnitzar amb un l’obra de Llàtzer Tramulles. Al 1748 es va donar a l’edifici un nou cos i un cambril, obra de Lluís Bonifàs i Massó. A principis de segle XX es va fer un concurs per la projecció de la façana, on es va presentar Antoni Gaudí. El seu projecte, per diverses problemàtiques, no va poder veure la llum. Va prendre-l’hi el relleu en aquesta empresa Pere Caselles, que també va deixar el projecte inacabat. Així doncs, la façana no es va culminar fins el 1991, amb la intervenció de l’arquitecte Bassagoda. 

La Guerra Civil va malmetre molt l’edifici i les obres que s’hi contenien. A través de diferents iniciatives populars es van iniciar les tasques de restauració tot just acabada la Guerra. Enric Monjo, al 1939, va culminar la nova imatge de la Mare de Déu. Al 1954 s’inicia la restauració del retaule i el cambril, intentant de donar a l’obra nova el mateix aspecte que la perduda, fet que n’explica l’estètica barroca.  El cambril, giratori, és, sens dubte, la part més emblemàtica del santuari, i permet el culte tant des de la nau central, com  des d’una petita capelleta posterior. Aquesta capella va ser condicionada durant el 2004 i conserva l’antic retaule de la capella de Betlem del segle XV, obra de J.Segarra.