Santuari de la Mare de Déu de Núria

Bisbat d'Urgell

Santuari de Núria

17534 Queralbs

Ripollès

972 732 039

nuria@bisbaturgell.org

https://www.valldenuria.cat/es/verano/valldenuria/el-santuario-basilica/

Durada recomanada de la visita:2h

El Santuari és l'edifici central i més emblemàtic de la vall. L’església actual es va inaugurar l’any 1911 i conserva en el seu interior la imatge de la mare de déu de Núria.

La tradició remunta el santuari de Núria a  l’ermità Sant Gil que bastí una capelleta on hi deixà la imatge de la Verge, una campana, una olla i una creu.  Tots aquests tresors van ser descoberts per un pelegrí, Amadeu,  cap el 1072.  Les dades històriques ens diuen que l’any 1162 hi havia en el terme  un hospital, per a refugi de vianants i pastors,  amb una capella dedicada a Santa Maria. Més endavant es va fundar una confraria que rebé indulgències papals. El terratrèmol de 1428 destruí la capella i l’hospici; es va fer una primera reconstrucció l’any 1449 i es va reconstruir per complert entre 1640 i 1648.  L’any 1728  hi fou afegit un cambril.  El nombre de visitants va impulsar una nova construcció; l’any 1889 fou posada la primera pedra del actual santuari de Vall de Núria obra de l’arquitecte Calixte Freixa que es va inaugurar l’any 1911 sense  el campanar. A l’inici de la Guerra Civil el capellà custodi de la   Mare de Déu de Núria tement que pogués ser cremada se la va emportar a Suïssa. Va tornar a la seva capella el 20 de gener del 1941. Al mateix temps es varen anar reparant els desperfectes de la guerra, es modificà la façana de l’església (1946), es va construir el campanar (1948) i s’acabà el nou Via Crucis.  L’any 2011 l’escultor Domènec Batalla  remodelà el Via Crucis  i afegí una nova estació.

L’església actual i el conjunt del santuari són de factura moderna. Van ser projectats  per l’arquitecte Calixte Freixa el 1883 i es van inaugurar el 1911 i fins al 1946 no es va acabar la característica façana neoromànica; consta d’un campanar central adossat, per on es realitza l’entrada al temple. 

L’interior té una gran nau centra, de planta quadrada, l amb capacitat per a més de mil  persones. Hi ha  exposats els  símbols de Núria que són la creu (s. XV), l’olla i la campana (s. XVII) i la imatge de la Mare de Déu.  Més enllà de l’origen llegendari atribuït a Sant Gil, l’estudi històric i artístic de la talla li atribueix una data entorn a finals del segle XI, més probable del XII, o fins i tot de començaments del XIII, període comú a la majoria de marededéus romàniques del país.  La talla, en fusta de noguera policromada, de 56 cm d’alçada, és una representació de Maria com a Verge Majestat.   L’any 2011 l’escultor Domènec Batalla  reubicà l’espai de la Mare de Déu de Núria, dissenyant un nou cambril en forma d’ull, on l’iris és la Mare de Déu i la base, en forma d’ala, simbolitza la pau i l’espiritualitat

Fins al 1967 no es va decretar l’entronització canònica de la imatge de la Mare de Deu de Núria.

Bibliografia

    Catalunya Romànica, El món del Ripollès , Jordi Mascarella i Miquel Sitjar

    Noucentisme i regionalisme arquitectònics , Josep Danès, Abadia de Montserrat