Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

Arquebisbat de Barcelona

Baixada del Monestir, 9

08034 Barcelona

Barcelonès

General 93 256 34 34 / Reserves 93 256 34 27

monestirpedralbes@bcn.cat

monestirpedralbes.bcn.cat

Durada recomanada de la visita:1h 15 min

Fundat a principis del s. XIV, és una de les mostres més destacades de l'art gòtic català. Presenta una arquitectura senzilla i elegant, i alberga mostres tant significatives com les pintures de Ferrer Bassa o la tomba d’Elisenda de Montcada.

El complex del monestir de Pedralbes va ser promogut per Elisenda de Montcada, esposa del rei Jaume II, l’any 1326. La instància reial va fer que l’edifici pogués entrar en ús només un any més tard. Així al 1327 es consagrava. El monestir anava destinat a monges clarisses, amb unes dependències annexes per a frares Franciscans que procuraven per la vida espiritual de les monges. La pròpia reina s’hi va retirar a l’enviudà i hi va ser enterrada després de la seva mort. El monestir, a través de la promoció reial, va gaudir d’una gran protecció i privilegis. Al 1640, durant la Guerra dels Segadors, les monges van ser expulsades i el monestir va ser enclaustrat. L’edifici va tenir fortuna ja que ni la desamortització ni la Guerra Civil hi van provocar estralls irreparables. Així al 1931 entrava en dependència directe de la Generalitat, que va lluitar per la seva recuperació i obertura al públic, al 1941. Actualment depenent del Museu de Història de la Ciutat. Al 1975, a l’antic hort, es construeixen unes noves dependències monacals. 

El monacat estava originàriament envoltat per una muralla del que se’n conserven dues torres defensives i dues portes. El complex en general ostenta una arquitectura gòtica simple, elegant, equilibrada i serena. L’església té una única nau amb absis poligonal, coberta amb voltes de creueria. Entre els contraforts hi ha sis capelles. A causa de les irregularitats del terreny, el cor de monges es troba en dos nivells,. Al centre de l’església hi ha el cor dels frares. Originalment hi havia a l’altar major un retaule de Jaume Huguet, avui desaparegut per complet.

El claustre, un altre dels elements destacats del monacat, té tres pisos. Els dos inferiors, del s. XIV, s’articulen a través d’arcuacions apuntades de llum molt ampla, sobre columnes amb capitells de decoració heràldica amb els escuts de la casa reial d’Aragó i de la família dels Montcada. Una de les seves portes dóna accés a la capella de Sant Miquel, destinada a ser la capella privada de l’abadessa, que està decorada amb el magnífic cicle de pintures italianitzants pintades per Ferre Bassa (1346) que remeten, sens dubte, a Giotto, i conformen una de les obres mestres de la pintura gòtica catalana. També és digne de menció els estudis que possibiliten el jardí de plantes medicinals medievals realitzats per la Universitat de Barcelona i que relacionen les plantes que s’hi cultivaven amb les teories dels Humors del període. Un altre element a tenir en compte és l’edifici del convent de frares edificat al 1329, però reformat per Enric Sagnier l’any 1919. En la remodelació s’hi van afegir elements romànics portats de Santa Maria de Besalú, actualment propietat de la família Gòdia. La tomba d’Elisenda de Montcada, una expressió excel·lent de l’escultura del s. XIV, té la peculiaritat de poder ser vista des de dins de l’església i des de fora el claustre a la vegada, i presenta a la reina viuda vestida d’abadessa.

Bibliografia

    El Monestir de Pedralbes i els Montcada, Petras Albas, Edita Ajuntament de Bcn.

    Fulles històriques del Rei al Monestir de Sta.Mª de Pedralbes, Sor Eulàlia Anzizu

    Pedralbes a l'Edat Mitjana. Història d'un Monestir, Anna Castellano i Tressera