Monestir de Santa Maria de Serrateix

Bisbat de Solsona

Carretera BV-4253, s/n

08679 Viver i Serrateix

Berguedà

938 390 240 / 938 204 922

viver@diba.cat

Durada recomanada de la visita:30 min

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

El conjunt de Santa Maria de Serrateix, constituït per l’església romànica, una claustre neoclàssic i diferents dependències monacals, encara conserva aspectes que evidencien la importància que va arribar a assolir

Al 941, en una donació, trobem la primera referència d’aquest indret, fet que permet deduir que la fundació hauria estat anterior. No obstant, la consagració de l’edifici tingué lloc al 977. Amb l’ajuda dels comtes de Cerdanya i Besalú el monestir es convertí en un dels cenobis més importants del comtat de Berga. Tot i que del segle XI al XIII visqué la seva època gloriosa, del XIV al XV el monestir passà temps difícils del quals es recuperà a partir del segle XVI. No obstant, en els últims segles fou víctima de les desamortitzacions i de la Guerra Civil.

L’església actual fou construïda a finals del segle XI. Originalment era de nau única, amb creuer i tres absis, dels quals sols en resta el central. Actualment consta d’una gran nau amb transsepte i un absis semicircular flanquejat per dues capelles laterals. Tanmateix, sota el transsepte, es conserva una construcció de la primitiva església preromànica de la primera meitat del segle X. Es tracta d’un espai rectangular cobert amb volta de canó i amb un presbiteri excavat a la roca. Aquest espai, en construir-se l’església romànica, quedà comunicat amb l’anterior mitjançant escales. L’interior fou enguixat al segle XIX, presentant així un estil neoclàssic. 

A l’exterior destaca l’absis central ornamentat amb arcuacions cegues, lesenes i un finestral de dobles esqueixada, decoració característica del romànic llombard. Alhora, a la façana oest, s’aixeca un robust campanar del segle XIV, perforat amb finestrals i coronat amb merlets. També s’hi ubica el portal d’accés al temple, obra corresponent a una reforma del XVIII. Les dependències monacals s’organitzen entorn un claustre neoclàssic, que substituí l’anterior romànic del qual no en resta cap testimoni visible.