Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

Bisbat d'Urgell

Crta C-12, km 181 (entre Os de Balaguer i Les Avellanes)

25612 Les Avellanes (Os de Balaguer)

Noguera

973 438 006

avellanes@maristes.org

www.monestirdelesavellanes.com

Durada recomanada de la visita:2h

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

Dins el conjunt actual del monestir es conserva  el claustre i el refetor  de d’època romànica, la sala capitular del s. XIII  i l’església del s. XIV.  A l'interior, hi veiem el Panteó dels Comtes d'Urgell.

Santa Maria de Bellpuig va ser la primera i les més important abadia als  Països Catalans dels Canonges Regulars Premostratencs (segueixen la Regla de Sant Agustí) i la que donà origen a la resta de cases catalanes.  La canonja nasqué de la unió de dues comunitats que seguien la regla premostratenca,  la  de Vilanova de les Avellanes i la  de Bellpuig de les Avellanes.  Aquesta fusió tingué lloc el 1180. Gràcies al comte d’Urgell, Bellpuig es convertí aviat en gran propietària de terres i pobles del veïnatge.  A començament del segle XIV es van portar a terme les grans obres del cenobi  i poc després  inicià un període d’estancament i decadència. Al segle XVIII  es tornen a  realitzar obres de restauració  i la canonja aconsegueix gran reputació en la  investigació  historicoeclesiàstica. La Desamortització de l’any 1835 va acabar amb l’activitat del monestir i l’edifici tingué altres finalitats.  Entre el 1883 i el 1889  es va llogar a una comunitat de la Trapa. Posteriorment, el convent fou adquirit pel banquer Agustí Santesmasses.  El 1910 es va instal·lar a Bellpuig una comunitat de germans maristes que es varen encarregar de restaurar l’edifici. El 1999 s’hi iniciaren les obres per a la restauració del conjunt arquitectònic, i el 2002 la comunitat marista presentà les noves instal·lacions de l’hostatgeria. 

Dins el conjunt actual del monestir es conserva el claustre  i el refetor de finals del segle XII, la sala capitular del s. XIII i l’església, del s. XIV.  L’església  és va erigir cap el 1303, estava planificada com una gran basílica amb planta de creu llatina,  però, va restar inacabada a la mort del seu impulsor el comte Ermengol d’Urgell. La nau central es va escurçar i es van reduir les dimensions de l’església. Té un absis central en forma de pentàgon i dos absis menors, un a cada costat de la nau.   La coberta dels absis i del transsepte és amb volta de creueria, mentre que la planta original de la nau és coberta amb fusteria. 

En el  braç nord del transsepte s’obre la portalada  gòtica  amb columnes rematades per capitells decorats  amb motius vegetals i escuts.   El claustre romànic és de l’època fundacional (s. XII); està adossat a l’angle sud-oest de l’església i és de planta rectangular amb arcs de mig punt suportats per columnes dobles, a més d’uns pilars amb quatre columnes adossades. Tots els arcs es troben ornamentats amb una motllura de puntes de diamant en el guardapols. Els capitells  són  llisos o ornamentats amb elements vegetals, figures humanes i d’animals. La sala capitular és del segle XIII, molt modificada.

El monestir de Bellpuig de les Avellanes fou triat com a lloc de sepultura  per la dinastia comtal dels Urgell.  L’any 1894 el banquer Agustí Santesmasses vengué els sarcòfags dels comtes d’Urgell, Ermengol VII i la seva muller Dolça, Ermengol X i del vescomte Àlvar de Cabrera (personatges molt lligats a la història de la canonja). Les peces van anar a parar  al museu The Cloisters de Nova York. Les despulles dels comtes foren enterrades a l’església de Vilanova de la Sal i retornades a Bellpuig el 1967, en simples sarcòfags de pedra.

Bibliografia

    Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

    Santa Maria de Bellpuig, Eduard Corredera (llibre de referència)