Monestir de Sant Pere de Camprodon

Bisbat de Vic

Carrer Monestir, 2

17867 Camprodon

Ripollès

97 274 01 36

Durada recomanada de la visita:20 minuts

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

El poble de Camprodon nasqué a redós del monestir benedictí de Sant Pere, creat vers el 950 en l’església parroquial de Sant Pere de Camprodon, que havia estat consagrada l’any 904 i que exercia d’església parroquial d’un ampli terme.

Aquesta església havia estat edificada en l’indret anomenat “campus rotondus”, a l’antiga vall de Landrius. A finals del s. X o  a principis del s. XI, els monjos edificaren, fora del monestir, una nova església per a atendre la creixent població que agrupava al seu voltant i dificultava la vida monacal: l’església parroquial de Santa Maria.

Al 1078 el monestir de Sant Pere de Camprodon es va unir a l’abadia de Moissac, filial directa de Cluny, fet que repercutí en les costums monacals i en les característiques de l’edifici. La comunitat monacal hi residí, amb alts i baixos, fins a l’exclaustració, el 1835.

L’església de Sant Pere és tot el que resta avui del monestir. És un bellíssim temple romànic construït el s. XII en substitució de la primitiva edificació del s. X. Es tracta d’una construcció de planta de creu llatina amb cinc absis quadrats, el més gran dels quals és de la mateixa amplada de la nau. La volta és d’arc apuntat, reforçada amb arcs torals. Sobre el creuer s’hi alça una cúpula sobre trompes, revestida en l’exterior d’una llanterna octogonal. Sobre aquest cos es recolza un esvelt campanar quadrat de dos pisos. El portal d’entrada, als peus de la nau, segueix l’estil auster de tot l’edifici. Emmarcat en un cos sobresortint, el formen tres arcs en degradació, ressaltats per dues arquivoltes que reposen en capitells esculpits.

 

Bibliografia

    Els monestirs catalans, Antoni Pladevall

    L'art romànic a la Vall de Camprodon, Ramon Vinyeta