Monestir de Sant Esteve de Banyoles

Bisbat de Girona

Plaça del Monestir, 12

17820 Banyoles

Pla de l'Estany

972 572 361

Durada recomanada de la visita:30 min

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

Fundat al segle IX, el monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles va adquirir gran importància al territori i d’ell depenien altres monestirs com el de Sant Pere de Rodes. Al seu interior encara si conserven autèntiques obres d’art.

Cal situar la fundació del monestir de Banyoles al segle IX, entorn de l’any 812, segons un document de l’any 822 emès pel rei Lluís el Pietós –fill de Carlemany– on hi figura també el nom del primer abat, Bonitus. Podem considerar aquest cenobi com una de les primeres fundacions monàstiques benedictines de Catalunya.

L’abadia aviat va anar guanyant importància i va començar a posseir altres cenobis que dependrien d’ell, com ara el monestir de Sant Pere de Rodes, en aquell moment encara força petit. Els béns, drets i propietats que el monestir va anar acumulant gràcies sobretot a donacions, es distribuïen per les comarques properes de Banyoles, bàsicament pel comtat de Besalú. A mitjans del segle X, el desenvolupament del monestir va veure’s estroncat per una invasió que va destruir totalment els edificis que el conformaven, de manera que van haver de construir-lo de nou. Aviat, però, tornaria a agafar volada i participaria, per exemple, en la fundació d’altres centres com el monestir de Sant Pere de Besalú.

El complex va ser objecte d’algunes remodelacions i modificacions al llarg dels segles, fruit de destruccions ocasionades bé per conflictes, o bé per desastres naturals. El cas és, doncs, que actualment el conjunt arquitectònic que coneixem és una barreja d’estils produïts al segle X, XI, XV i XVII.

Pel que fa al seu interior, s’hi conserven encara alguns “tresors”, autèntiques obres d’art com ara el retaule de la Mare de Déu de l’Escala, de mitjans segle XV i atribuït al mestre Joan Antigó, la famosa arqueta de Sant Martirià, peça d’orfebreria d’estil gòtic que imita un temple i que conté les relíquies del patró de la ciutat, els capitells romànics del claustre, o la col•lecció de pintura amb obres que daten del segle VI al segle XVIII.