Hospital de Cervelló d'Olesa de Bonesvalls

Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Carrer Santa Marta, 19

08795 Olesa de Bonesvalls

Alt Penedès

93 898 40 08

bonesvalls@diba.cat

Durada recomanada de la visita:45 min

L'hospital de Cervelló va ser fundat a mitjans del s. XIII a Olesa de Bonesvalls per la família Cervelló i el bisbe de Barcelona, i va mantenir la seva activitat fins entrat el s. XIX. És un dels hospitals medievals més ben conservats de Catalunya

La documentació que menciona la construcció de l’hospital data de 1262. Es tracta del testament de Guillem de Cervelló, on expressa la voluntat de la fundació d’un recinte hospitalari al terme d’Olesa de Begueres amb la intenció que acollís a pobres, pelegrins i viatgers que passaven per l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès. L’hospital es va dotar amb les rendes de la vila de Sant Joan d’Olesa i el molí de Planella, així com les quadres d’Ordal i de Vallirana. Inicialment l’administració va corre a cura del prior de Sant Pau del Camp, però ja a inicis del s. XIV va passar a ser controlat pel bisbe de Barcelona. L’edifici està emmurallat i té una aparença militar. A un lateral de la sala hospitalària ostenta una torre de defensa de planta quadrada amb finestres geminades, d’estil transitori  a cavall entre romànic i gòtic. Durant els s. XVI i XVII es va reformar l’interior de l’hospital. L’edifici té dues naus rectangulars de cinc trams superposades, formant dos pisos coberts amb arcs diafragmàtics apuntats que culminen a la segona planta amb un sostre a dues aigües. La façana principal està feta amb un carreu molt ben escairat i, seguint el perímetre on es veuen restes de la muralla, es poden distingir escuts de la casa de Cervelló marcant el patrocini, així com una inscripció sobre el portal adovellat de la façana oposada amb la data d’una de les intervencions de restauració, feta l’any 1590 per Guillem de Cervelló i el bisbe Joan Dimes.

Pel que fa a la capella de Santa Maria de l’Anunciació, sembla producte de diferents fases constructives iniciades ja al s. XIII. Al s. XVII es fan reformes que comporten l’enderrocament de l’absis. La capella va patir fortes destrosses durant la Guerra Civil i va ser restaurada per l’arquitecte Puig i Boada l’any 1953. Poc es conserva de la decoració original de la capella, només unes pintures murals al sector de l’arcada apuntada de les parets est i nord que daten del s. XIV, encara que el seu estat de conservació és delicat.  L’edifici és de nau única amb absis carrat i una porta adovellada d’arc de mig punt. La nau està coberta amb arc de mig punt i el presbiteri i la sagristia amb volta de creuria.