Fraternitat dels Caputxins de Catalunya de la Mare de Déu del Roser de Pompeia

Arquebisbat de Barcelona

Avda. Diagonal, 450

08006 Barcelona

Barcelonès

93 416 18 12

Durada recomanada de la visita:30 min

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

El convent de la Mare de Déu del Roser de Pompeia, així com el seu cenobi franciscà són obra constructiva de l'arquitecte modernista Enric Sagnier, que va saber conjugar les formes més tradicionals d'aquest moviment amb expressions neogòtiques d’una manera equilibrada i serena, que dóna al conjunt una bellesa especial.

L’església de la Mare de Déu del Roser de Pompeia és una obra emblemàtica d’Enric Sagnier construïda entre 1908 i 1915 dins del moviment modernista. La construcció pren com a inspiració l’arquitectura gòtica catalana, que es deixa veure, per exemple, en els arcs de diafragma que sostenen les bigues de la coberta de la nau. 

L’advocació de la Mare de Déu de Pompeia és deu a l’èxit del que va gaudir un santuari situat en aquesta localitat consagrat a la Mare de Déu del Roser. D’avant d’aquest fenomen P. Rupert va intentar de portar a terme el mateix fenomen a Catalunya l’any 1908.

Sagnier barreja, en l’elaboració del convent i l’església franciscana, components característics de l’art modernista com els jocs de pedra amb maó, la forja o l’ús de la rajola, amb estètica i decoració neogòtica com l’execució d’arcs ogivals, brancals, i pinacles.

L’església consta de tres naus. La central, molt més ampla, està separada de les laterals per unes columnes que donen verticalitat a l’arquitectura. Aquestes sostenen un embigat de fusta on intervenen les ja citades arcades ogivals. La decoració dels carcanyols que genera aquestes arcuacions són fetes a través de rajola pintada. La nau central desenvolupa un absis poligonal. La façana principal és també goticista i experimenta a través del joc de la superposició d’arcs apuntats, pinacles i formes ascensionals que donen un gran decorativisme a aquest element. La part central del timpà és un relleu obra de Josep Llimona, el qual també va esculpir una imatge de Sant Francesc d’Assis que es troba a la part superior i una Mare de Déu destruïda durant la Guerra Civil.

El complex del convent ens traça, a través d’una cruïlla que dóna en el seu interior, un patí amb estructura irregular. La decoració externa, més enllà de les façanes goticitzants, es gestiona per un joc de contrast entre la pedra i el maó. Durant la Guerra Civil l’edifici es va poder salvar gràcies a l’ús hospitalari a que el va destinar la Creu Roja, però va quedar molt malmès. Va ser necessària una restauració posterior obra de Pere Benavent que va incorporar a les instal·lacions una cripta subterrània sota la nau central de l’església amb decoració al fresc del caputxí Efrem Kcynia.