Església del Sagrat Cor de Jesús dels Pares Jesuïtes

Arquebisbat de Barcelona

C/ Casp, 27

08010 Barcelona

Barcelonès

93 301 23 50

stcor@jesuites.net

www.jesuites.net

Durada recomanada de la visita:45 min

L'Església del Sagrat Cor de Jesús dels Pares Jesuïtes forma part d’un complex escolar portat per aquesta ordre situat al bell mig de Barcelona. La construcció manifesta components historicistes eclèctics propis de finals del s. XIX.

L’obra, actualment dins del complex escolar dels Jesuïtes, va ser construïda entre 1883 i 1889 pels arquitectes Joan Martorell i Montells i Camili Oliveres i Jansana en un estil eclèctic molt característic de finals del s. XIX que obrí les portes al moviment modernista. L’església va poder salvar-se de les destruccions de la Setmana Tràgica i de la Guerra Civil. Així l’edifici que veiem avui en dia és, tret d’algunes petites modificacions, d’aparença original.

La planta és centralitzada, de creu grega, amb una cúpula central traspassada amb petxines i decorada amb mosaic de fons daurat. A l’absis principal, també decorat amb mosaic en destaca el deambulatori creat a partir de columnes dobles que sostenen arcuacions de mig punt i que separa l’espai presbiteral. Als braços laterals hi ha unes tribunes, una de les quals alberga actualment un orgue. L’entrada principal del temple és en el braç lateral de la creu que dóna al carrer Casp. Aquesta, profusament decorada, juga amb un cos central amb coberta a dues aigües. Al voltant de la porta el treball escultòric imita els pinacles i estructures d’inspiració gòtica, així com també alguns elements romànics. De fet tota la decoració interna i externa de la construcció juga amb aquest elements historicistes. Les decoracions goticitzants s’entrecreuen amb arcuacions de mig punt de caire romànic, o estructures i mosaics que remeten a elements bizantins. No és difícil d’explicar aquesta barreja d’elements si es revisen les influència de Martorell, un dels arquitectes del complex, extraordinàriament fascinat per el treball de Violette-le-Duc, o el detallisme de Ruskin, arquitectes de finals del s. XIX. A més des de mitjans de segle és vivia a Catalunya una corrent que remetia a les formes bizantines i orientals. Totes aquestes influències podrien ser un apunt per entendre aquest decorativisme eclèctic que fa referència a aquest tres mons ja citats.

S’ha de destacar la capelleta que guarda l’espasa de Sant Ignasi de Loiola, conservada en una urna de Bernardí Marotrell i Puig, guanyador del concurs del disseny que va ser presidit per el propi Antoni Gaudí.

Bibliografia

    "Historia de Ntra.Sra. De la Balma", Dr. D ramon Ejarque, canonigo lectoral de Tortosa.