Església de Santa Maria la Major de Montblanc

Arquebisbat de Tarragona

Plaça de Santa Maria

43400 Montblanc

Conca de Barberà

977 860 110

Durada recomanada de la visita:1h

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

Malgrat que la seva projecció original preveia un edifici més gran, l'actual temple ha conservat l'elegància i verticalitat típiques del gòtic, que l'hi han valgut el sobrenom de Catedral de la Conca. És considerada Bé Cultural de Interès Nacional.

Hi havia a Montblanc, durant el segle XII, una església dedicada a Santa Maria, que degut el creixement poblacional va quedar petita. Així, a inicis del segle XIII s’inicia un projecte per a la construcció d’un nou temple. La magnitud de l’empresa va fer que primer es construís un edifici dedicat a Sant Miquel per portar a terme les funcions parroquials durant de renovació de Santa Maria. Així, al 1315 s’iniciaren les obres. La pesta negre i els conflictes bèl·lics del XV van fer que la construcció es perpetués en el temps. L’ambiciós projecte inicial es va veure reduït per qüestions pressupostaries, la manca de diners també va allargar la finalització del temple, que es va consagrar al 1548, sense façana ni campanar. L’any 1580  es va encarregar la decoració de la porta principal, d’estil renaixentista, que va ser dinamitada pels Castellans al 1651. De seguida, però, se’n projectà una de nova.

L’edifici que veiem avui conserva aquesta vocació grandiloqüent i esvelta, que el fa comparable a Santa Maria del Mar de Barcelona. El temple és de nau única molt alta, capçada per un absis poligonal i coberta per volta de creueria. Entre els contraforts hi ha les capelles de planta quadrada, cobertes amb volta de creueria, que s’obren a la nau central amb una bateria d’arcs apuntats molt alts. Sobre aquest arcs hi ha unes finestres amb vitralls que contenen escenes del Rosari.  Al segle XVIII una de les capelles va ser ampliada per contenir la Capella del Santíssim.

La porta d’ingrés és del segle XVII i s’articula a partir de tres nivells. El nivell inferior mostra l’accés a l’edifici, que està flanquejat per dos cossos sobresortints de columnes i escultures de 8 dels apòstols, col·locats de manera simètrica; a la part superior de la port hi ha una imatge de la Verge flanquejada per dos angels. Al segon nivell hi ha la figura de Crist a la fornícula central, i als laterals els 4 apòstols restants. A la part superior, l’escut de Montblanc s’acompanya d’unes figures humanes, que podrien haver format part de la portalada anterior. L’exterior de l’edifici té un ritme delicat d’evidències decoratives, com dels pinacles sobre els contraforts, els arcbotants que reforcen la capçalera, o les gàrgoles que decoren les impostes.

L’interior del temple conserva obres de gran interès com la imatge de fusta policromada de la Mare de Déu del Cor, del segle XVI; el Retaule petri i policromat  de Sant Bernat i Sant Bernabé, del segle XIV; el Retaule de Santa Anna, del segle XVI; i un impressionant orgue de 1607.

Bibliografia

    Guia de Montblanc, Josep Mª Porta Balanyà (director de l'Arxiu Comarcal)

    Guies de Montblanc, Francesc Badia, Veguer d'Andorra