Església de Santa Maria de Sorba

Bisbat de Solsona

Veïnat de Sorba, s/n

08612 Sorba (Montmajor)

Berguedà

Durada recomanada de la visita:20 min

Nivell de protecció patrimonial: Incoat BCIN

L' Església, del s. XVII, conserva elements arquitectònics de diferents èpoques. Destaca en el seu interior un Martyrium, edifici funerari circular del segle VI, on deien que es guardava al cos de Sant Eudald (s. VI).

Les primeres referències arqueològiques daten d’època tardo-romana. Sorba és esmentat documentalment per primera vegada l’any 982 en una relació dels béns del monestir de Ripoll que havien estat legats pel comte Guifré el Pelós. Posteriorment, Sorba passà a formar part de les terres de l’antic vescomtat de Solsona. 

L’església actual conserva elements arquitectònics de diferents èpoques. El més antic és el suposat Martyrium de sant Eudald. Els estudis arqueològics realitzats els anys 1977 i 1979 per l’equip del departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona dirigits per Manel Riu permeteren datar aquesta edificació al segle VI, en època visigòtica. El Martyrium estava format per una rotonda amb un cos de planta quadrada a l’exterior i circular a l’interior, coberta amb una cúpula. 

Al costat d’aquest edicle es va trobar un sepulcre amb un esquelet. La inscripció, trobada a l’ara d’un altar construït damunt la cambra sepulcral, va permetre identificar que l’enterrament pertanyia a sant Eudald, tot i que encara queda pendent una investigació definitiva, ja que no existeix documentació ni tradició anterior que esmenti l’existència d’aquest enterrament .

Al segle XVI la rotonda del Martyrium fou ampliada amb una nau i un atri, posteriorment cobert a volta de canó. Al segle XVII es va construir, aprofitant materials de la construcció anterior, l’actual església, edifici d’una sola nau amb quatre capelles laterals i un absis de planta quadrada. Al segle XVIII es va construir la rectoria.

A l’exterior la façana és senzilla, amb una portalada amb llindar i fals frontó triangular amb un òcul. El campanar, del segle XIX, és de planta quadrada i cos superior poligonal rematat amb barana de balustres.