Església de Santa Maria de Mur

Al cim d’un turó que domina bona part de la Conca de Tremp, hi trobem un conjunt monumental que podria sintetitzar part de la vida medieval: la canònica de Santa Maria de Mur i, a un centenar escàs de metres, el castell de Mur.

Aquest monestir de canonges agustinians es va construir durant la segona meitat del segle XI per odre dels comtes del Pallars, Ramon V i Valença (filla d’Arnau Mir de Tost) i va ser consagrat l’any 1069 per Guillem Arnau, bisbe d’Urgell. Tot i no ser mai una comunitat gaire nombrosa, Santa Maria de Mur va tenir un gran poder sobre el territori del Pallars i obtingué la jurisdicció civil i eclesiàstica sobre un bon nombre de pobles. L’església la podem catalogar dins l’estil romànic llombard per les faixes i els arcs cecs que decoren el seu exterior. Segueix el patró típic del romànic, amb una planta basilical de tres naus (el número tres fa al·lusió a la Trinitat) orientada a l’est i coberta per una robusta volta de canó. La volta se sosté gràcies a pilars i arcs torals i la nau nord, caiguda des de fa segles, es va refer amb tres capelles gòtiques. Juntament amb l’església, el claustre –ja del segle XII- és una de les joies del conjunt. Té forma rectangular i els seus costats són desiguals en nombre de columnes i arcades; el claustre comunicava amb el temple i era l’eix que organitzava les diferents dependències del monestir. L’església de Santa Maria de Mur no es considerà acabada (com la majoria de temples romànics) fins que la totalitat dels seus murs van estar pintats. Però les seves pintures van ser arrencades mitjançant l’strappo i venudes l’any 1919 a l’antiquari nord-americà Ignacio Pollak.  Aquesta acció, perpetrada per un grup de tècnics italians amb el beneplàcit del mossèn Josep Farràs, va motivar la primera intervenció de la Junta de Museus de Catalunya que, malgrat els esforços, no va poder evitar que les pintures anessin a Estats Units; actualment es troben al Museum Fine Arts de Boston.