Església de Santa Maria de Cervelló

Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Can Pi

08758 Cervelló

Baix Llobregat

Durada recomanada de la visita:30 min

Malgrat que l'advocació a Santa Maria de Cervelló s’adoptà a principis del s. XX, l'església és una manifestació del primer estil romànic, on l'ús de la pedra de la zona fa prendre a l'arquitectura un to rogent que li dóna una plàstica especial a la construcció.

Al 904 ja hi ha noticies d’una cessió de Guifre II de Barcelona a Sant Cugat on es dóna testimoni d’aquesta església, que va tenir al llarg del s. X i  XI una relació complicada i bilateral entre el conjunt de Sant Cugat i el castell de Cervelló. En origen sembla que la construcció estava dedicada a la Santa Creu, canviant l’advocació durant el s. XI a Sant Esteve. Un altre canvi d’advocació data de principis del s. XX, quan es va construir una nova parròquia més a prop del nucli de la població i es va trasllada a aquesta edificació el culte de l’antiga església. A aquesta se li va concedir el culte a Santa Maria de Cervelló o del socors, en honor a una religiosa noble del llinatge dels Cervelló, les despulles de la qual estan dipositades a l’església de la Mercè de Barcelona. 

Una documentació que presenta una nova consagració del temple al 1230 proposa la possibilitat d’unes obres o modificacions a l’edifici romànic anterior, datat al s. XI. Tot i així la factura romànica encara és visible i ha arribat fins als nostres dies. Aquest edifici, del primer estil romànic, té una planta d’una sola nau amb un absis semicircular en el que es poden veure tres fornícules separades per columnes. Avui només es pot veure un sol absis, però hi ha estudis que apunten que podien ser tres en origen, disposats en forma de creuer. La coberta de la nau és amb volta de canó i la capçalera amb quart d’esfera. Sobre el creuer s’aixeca un cimbori vuitavat traspassat amb petxines. A l’exterior podem veure la decoració llombarda tradicional amb lesenes i arcuacions cegues, concentrada a la zona de la capçalera i de l’exterior del cos del cimbori. La porta principal mostra un frontó triangular d’estil renaixentista fet l’any 1580 durant una reforma projectada per Lleonard Bosch, amb la qual també es van integrar dues capelles laterals. Al s. XVIII, en una altra fase d’ampliació, es van afegir dues capelles més.

La restauració de principis de segle va eliminar elements que no fossin originals com una torre campanar que hi havia sobre el cimbori. S’ha de destacar que al voltant de l’església hi ha un espai cementirial antic amb tombes antropomorfes alt medievals, i una cova possiblement amb utilitats eremítiques.