Església de Santa Maria de Badalona

Arquebisbat de Barcelona

Carrer Dalt, 47

08911 Badalona

Barcelonès

933 845 804

santamaria301@arqbcn.org

Durada recomanada de la visita:30 min

L'església de Santa Maria de Badalona és una construcció del s. XVIII que manifesta tendències barroques i neoclàssiques. Malgrat el seu aspecte modern, esta construïda sobre l'antiga construcció romànica, la qual s’edificà sobre un temple romà del s. I aC.

L’església que veiem actualment descansa sobre les bases de l’antiga església romànica, que al seu torn va ser construïda sobre el temple romà de Baetulo, datat entorn del s. I aC. La construcció romànica esta documentada ja des de 1012, però es possible que fos transformada en un edifici més gran als volts de 1112, ja que està documentada una consagració en aquesta data. La construcció va caure en desgràcia fins que finalment el seu estat va provocar que fos enderrocada el 1756. De seguida, però, es va projectar un nou edifici que fou construït per Josep Jili entre 1760 i 1778. 

L’església té una única nau, rematada per un absis semicircular, amb capelles laterals comunicades entre els contraforts. Els sis trams de la nau estan coberts amb volta de canó articulada a través d’arcs faixons que tenen correspondència amb les pilastres corínties que separen la nau de les capelles, cobertes amb volta d’aresta. Als peus de la nau hi ha el cor que actualment conté un important orgue de Blancafort de Collbató. El campanar, projectat en la mateixa època, va ser enllestit el 1779. Sobre les capelles hi ha un seguit de balconades construïdes el 1940 que fan de tribuna,. L’arquitecte Domènec Vidal hi afegí la capella dels Dolors a principis del s. XIX, que va ser destruïda juntament amb tota l’església en l’incendi de 1825. La destrossa va portar lloc a una remodelació de la qual n’és fruït la façana de Francesc Rogent executada el 1895. De gran inspiració neoclàssica, la façana s’articula a partir de tres cossos i dos nivells. Els cossos laterals estan flanquejats per un doble joc de pilastres adossades que donen a més un eix centralitzat a la porta. Aquesta entrada principal està emmarcada per dues pilastres més i un arc escarser decorat amb un entaulament semicircular. Al centre de la façana i la part superior hi ha les restes de la rosassa. Un nou incendi provocat per els conflictes de la Guerra Civil va requerir d’una nova restauració portada a terme entre 1940 i 1959 de la mà de Joan Padrós.

Bibliografia

    Història de Badalona, Josep Maria Cujas

    Santa Maria de Badalona, el pas dels anys, Pere Serra de Argila