Església de Santa Maria d'Avià

Bisbat de Solsona

Camí de Santa Maria, 47

08610 Avià

Berguedà

Durada recomanada de la visita:20 min

En el terme d’Avià, format al voltant de la parròquia de Sant Martí, trobem l’església de Santa Maria. El temple, marcat per una clara austeritat ornamental, és una construcció romànica de mitjans del segle XII 

La primera referència documental que tenim és de l’any 983, en l’acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. Posteriorment, el temple mantingué la categoria de parròquia fins el 1312. La construcció actual, del segle XII, fou molt malmesa durant la Guerra Civil al convertir-se en un magatzem. Per aquest motiu fou restaurada als anys setanta del segle XX. En aquest moment s’eliminà una façana construïda al segle XVIII i es restaurà l’original.

Santa Maria d’Avià és una església petita d’una sola nau amb un absis semicircular l’amplada del qual és pràcticament igual a la de la nau. L’espai es cobreix mitjançant una volta de canó de mig punt que es reforça per dos arcs torals. La capçalera es cobreix amb una cúpula de quart d’esfera. Exteriorment observem un aparell format amb carreus de petites dimensions organitzats amb files horitzontals. La porta d’entrada, constituïda per dos arcs de mig punt adovellats i en gradació que arrenquen d’una imposta simple, s’obra prop dels peus de l’església. A la façana occidental, que sobresurt en alçada, s’aixeca un campanar d’espadanya amb dues obertures d’arc de mig punt. Així doncs, tan a l’interior com a l’exterior, observem una gran austeritat decorativa. L’únic element ornamental que hi trobem és una cornisa amb filada de lloses que recorre el mur absidal i els laterals.

En relació a l’església, un dels elements més destacats és el frontal d’altar del segle XIII, actualment conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquest moble litúrgic, elaborat pel Mestre d’Avià entre l’any 1770 i el 1200, és presidit per la maiestas mariae. Als laterals es narren diferents escenes en relació a la vida de la verge, com és l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, els tres reis mags i la presentació al temple. Un frontal que, en el seu conjunt, mostra una certa evolució respecte el hieratisme romànic.