Església de Sant Ramon del Pla de Santa Maria

Arquebisbat de Tarragona

Plaça Sant Ramon, 5

43810 El Pla de Santa Maria

Alt Camp

977 630 006 / 977 630 655

jmfont@arquebisbattarragona.cat

Durada recomanada de la visita:30 min

Aquesta petita construcció, possiblement edificada a mitjans del segle XII, guarda una magnifica decoració escultòrica que té com a punt culminant la seva portada monumental i els capitells del creuer.

No es conserva documentació sobre l’inici de la construcció d’aquest edifici. Només es té noticia de que va ser una donació d’Alfons I a Berenguer de Vilafranca entorn del 1137. Per l’estudi estilístic  del temple es pot deduir que és una obra Romànica de mitjans dels segle XII. La planta és de creu llatina amb capçada semicircular, tot cobert amb volta de canó lleugerament apuntada. Té un transsepte ben marcat des del qual, a la zona del creuer, s’aixeca un cimbori. Aquest cimbori és del segle XVIII, però no es descabellat pensar que l’edifici romànic en lluïs un. Als peus de la nau hi ha una rosetó, avui cegat i només visible des de l’exterior. A l’interior destaca la decoració de les pilastres i columnes del creuer amb escenes del nou testament.  El mur exterior no té decoració llombarda, a la zona de la teulada hi ha, però, una bateria de mènsules amb diferents motius ornamentals antropomòrfics i abstractes. El carruatge del mur és força regular, amb un treball de talla notable. Encara es conserven algunes marques de picapedrer a diferents punts del recinte.

Sens dubte, però, l’element més destacat de la construcció és la portalada monumental. La porta,  allindada, es veu magnificada per 8 arquivoltes amb els seus respectius brancals. Aquestes arquivoltes estan decorades amb motius vegetals en la seva majoria, però entorn a la porta es concentra icnografia historiada. L’arquivolta entorn del timpà té representacions de figures angèliques, rícament vestides, en actitud de benedicció i una palma. La decoració que ressegueix el timpà mostra una Dextera Domini envoltada per motius vegetals. A la part de la llinda hi ha les escenes historiades: al centre la verge amb el nen flanquejada per àngels; a la seva esquerra una figura identificable amb Sant Pau, i al costat els tres reis mags; a la dreta els motius son més difícils d’identificar, hi ha qui proposa que l’escena mostri l’aparició de Crist a les tres Maries, i Sant Pere entronitzat amb les claus. Les columnes també tenen els capitells ricament ornamentats. La majoria son capitells corintis amb una profusa decoració vegetal, però els que sostenen el guardapols tenen dues escenes que es poden associar amb Sant Pere i Sant Joan Baptista.

L’església va ser dedicada fins al segle XIX a la Mare de Déu, canviant a principis del segle XX a Sant Ramón de Penyafort. 

Al segle XVIII l’edifici va perdre la seva condició de parròquia, que va estar a punt de portar  el complex a la destrucció. Els veïns es van oposar a la demolició de l’edifici i en van promoure la restauració. Durant la Guerra Civil es va cremar la decoració interior i els retaules. Actualment és Bé Cultural de Interès Nacional.