Església de Sant Miquel de Fluvià

El monestir de Sant Miquel de Fluvià, que a l’Edat Mitjana va adquirir certa importància, avui tant sols conserva l’església i algunes dependències monàstiques.

Originat com una dependència del monestir de Cuixà, l’església del que més endavant seria el monestir de Sant Miquel de Fluvià s’ubicava en aquest municipi de l’Alt Empordà com a mínim des de l’any 1011. Malgrat avui tant sols se’n conservi l’església i algunes de les dependències monàstiques, Sant Miquel de Fluvià va adquirir certa importància entre els segles XI i XV. L’abat Oliba, l’arquebisbe de Narbona, el bisbe de Girona i els comtes d’Empúries, l’any 1045, van assistir a la cerimònia de consagració del terreny on s’havia de construir el cenobi benedictí. El monestir va mantenir la seva activitat fins la seva exclaustració l’any 1835. L’església, amb un imponent campanar annex construït a l’estil llombard, conserva al seu interior els capitells romànics i la imatge gòtica d’una Mare de Déu d’alabastre policromat, molt apreciada pels veïns.