Església de Sant Jaume de Frontanyà

Bisbat de Solsona

Carrer de Baix, 4

08619 Sant Jaume de Frontanyà

Berguedà

93 823 91 94

st.jaume@diba.cat

Durada recomanada de la visita:Audioguia 30 min.

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

Edifici d’estil romànic llombard que, pel fet d’estar perfectament proporcionat, ha estat considerat un dels exemples més destacats de l’arquitectura romànica llombarda catalana

L’origen de la canònica el trobem en l’església de Sant Jaume el Vell, ubicat prop de la vila de Frontanyà. Al S.XI, en construir-se l’actual edifici, la nova església passà a acollir la vida comunitària de l’anterior. Al 1066 ja es tenen notícies d’aquesta nova ubicació i sabem que al 1440 ja aplegava una comunitat organitzada com a canònica regular. A partir de l’any 1395 s’inicià un període de decadència i d’abandó que fou definitiu al 1592, quan a Catalunya foren extingits els monestirs de canònics agustinians. 

L’església és l’únic vestigi visible de l’antiga canònica. L’edifici és de planta de creu llatina, d’una sola nau, amb transsepte i una capçalera triabsidal. Tan la nau central com el transsepte es cobreixen amb volta de canó. Al creuer s’alça una cúpula vuitavada, projectada a l’exterior amb un cimbori poligonal de dotze cares. A l’interior, l’absis s’ornamenta amb nínxols semicirculars, separats per columnes i ressaltats per un arquet. Una solució que recorda a la de Sant Vicenç de Cardona. 

Els elements més destacats de l’exterior són la façana occidental i la capçalera, bonics exemples del romànic llombard. A la façana es disposen arcuacions llombardes i lesenes distribuïdes en dos registres. La porta d’entrada, molt senzilla, és formada per dos arcs de mig punt en gradació. Sobre les arcuacions cegues superiors s’aixeca un campanar d’espadanya del segle XVI. A la capçalera, on s’hi ubiquen els tres absis, trobem de nou una ornamentació basada en les lesenes i arcuacions cegues. En aquest la decoració es complementa amb un fris de dents de serra.