Església de Sant Esteve de Tuixent

Església romànica del s. XI. La porta d’entrada s’obre en  un arc de mig punt.  Hi trobem la talla d'una Mare de Déu del segle XII i un retaule de Sant Sebastià, de 1577.

El lloc de Tuixent surt documentat per primer cop en l’acta de consagració de la Mare de Déu de la Seu, l’any 839.  Fins a la caiguda de l’Antic Règim  l’església va dependre del capítol  la catedral de la Seu d’Urgell.  A llarg del temps l’edifici ha sofert moltes transformacions, però encara conserva del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó.

L’edifici, que data del segle XI, és d’una nau coberta amb volta de canó i capelles laterals.  A l’entrada es troba el campanar, d’època moderna,  de planta quadrada i un sol nivell de finestres a la part alta. A principis del segle XX  a causa d’un incendi  provocat per un llamp es va destruir la part superior acabada en punxa.  La porta s’obre a la façana oest en arc de mig punt.

L’interior de l’església conserva una talla romànica policromada de finals del segle XII.  És una Marededéu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que presenta, la Verge i el Nen, en total frontalitat i simetria. La talla té  a l’esquena una obertura per a guardar relíquies. També alberga un retaule  gòtic de Sant Sebastià de 1577.