Església de Sant Cugat del Racó (de Salou)

Bisbat de Solsona

Ctra. Navàs-Serrateix. Trencall mà esquerra Km 3'3

08670 Navàs

Bages

Durada recomanada de la visita:25 min

Nivell de protecció patrimonial: Propietat de la Diputació de Barcelona

És un edifici singular degut a la peculiaritat de diferents trets constructius i ornamentals que s’amaguen en la seva estructura. La planta de creu grega i la decoració llombarda al conjunt dels murs en són un exemple

Durant el segle X va ser propietat del comte de la Cerdanya Miró II el Jove i s’anomenava l’alou de les Esglésies Clavades, d’aquí el nom de Sant Cugat de Salou. Al segle X passà a formar part del Monestir de Ripoll. D’aquesta època era l’església preromànica, de la qual es trobaren restes a l’absis. Al 1835 fou víctima de la desamortització, moment en què deixà de pertànyer al monestir de Ripoll. Actualment, a pesar de diferents parèntesis, funciona com a parròquia.

Es tracta d’un edifici de planta de creu grega a la capçalera de la qual, originàriament, hi havia tres absis. Avui en dia sols en resten dos ja que l’absidiola sud, inexistent, va desaparèixer al segle XVII en construir-se una sagristia. Les naus, cobertes amb volta de canó apuntada, són gairebé de la mateixa alçada. A la seva intersecció s’hi ubica una cúpula coberta amb mitja esfera, ressaltada amb un cimbori cilíndric a l’exterior. Aquest és un dels trets que fan de l’església un testimoni únic, ja que no se n’ha conservat cap més en tot Catalunya. En conjunt l’interior destaca per la seva austeritat.

Degut a la construcció de la sagristia, la planta de l’església no es projecta a l’exterior. De l’aspecte exterior de l’edifici en destaca la decoració llombarda, tal com veiem en les arcuacions cegues i les lesenes. El romànic llombard, caracteritzat per aquest tipus de ornamentació, és molt freqüent a la Catalunya del període. No obstant, l’originalitat de l’edifici rau en el fet que la ornamentació no sols s’ubica a la capçalera, sinó a tots els murs. Una decoració que s’estén fins al cimbori, on trobem una renglera de finestres cegues. La porta d’entrada original no s’ha conservat, en el seu lloc hi trobem una de gòtica del segle XVI. 

A l’interior, com a element destacat, es conserva l’altar de la primitiva església del segle X. Del mateix edifici preromànic, possiblement procedents d’un arc triomfal, també es conserven dos capitells al Museu Comarcal de Manresa.