Església de Sant Andreu de Salardú

Bisbat d'Urgell

Carrer Afores, s/n

25598 Salardú

Vall d'Aran

973 640 021

Durada recomanada de la visita:40 min

Nivell de protecció patrimonial: Incoat BCIN

Església d'estil romànic tardà del segle XIII, acull l'important talla del Crist de Salardú, molt venerada i referent del romànic aranès, que presideix l'altar major. El campanar octogonal s'afegí al segle XV.

L’església de Sant Andreu és un clar exemple de romànic tardà del segle XIII. A l’interior, ens sorprendrà la seva elegant estructura arquitectònica, coberta per voltes de creueria i sostinguda per pilars cruciformes. La seva planta és de tipus basilical, l’encapçalament és de tres absis, i les naus es separen per quatre arcades apuntades i dividides en quatre trams per arcs torals. El finestral obert al mur de ponent, de grans dimensions, evidencia la transició cap a les formes gòtiques. Desplaçant-nos cap al presbiteri arribarem a un dels exemples de pintura mural més grans i més ben conservats de l’Aran, són unes pintures del segle XVII on es representen diverses escenes i personatges bíblics.
L’element més destacat el trobem a l’absis central, on es troba la talla del Crist de Salardú, obra mestra del taller d’Erill la Vall, datada del segle XII. La talla mostra la imatge d’un Crist sofrent, amb la secció triangular de les seves cames i els trets característics de la iconologia religiosa romànica.

A l’exterior, el primer que ens crida l’atenció és l’esvelt campanar octagonal, reforçat per contraforts a la base, i adossat a l’edifici pel costat sud-oest. Es tracta d’una construcció posterior, concretament del segle XV, i s’aixeca més de 25 metres. Està coronat per una coberta piramidal, també octagonal, i com en d’altres esglésies araneses, se suma a aquest campanar un altre en forma d’espadanya situats obre la coberta de pissarra del presbiteri. La portada monumental, d’arquivoltes en degradació, està flanquejada per tres arcs cecs de descarrega i dos contraforts. Com en d’altres esglésies de la vall, la portada no disposa ni de timpà ni de dentell, sinó que el crismó se situa sobre les arquivoltes, lleugerament decorades amb motius vegetals, geomètrics o fins i tot zoomorfes. Les arquivoltes reposen sobre capitells igualment esculpits.