Església de Sant Andreu de Salardú

Església d'estil romànic tardà del s. XIII, acull l'important talla del Crist de Salardú, molt venerada i referent del romànic aranès, que presideix l'altar major. El campanar octogonal s'afegí al s. XV.

L’església de Sant Andrèu ens rep amb una imatge arquitectònica exterior pròpia del romànic tardà, del s. XIII. La seva planta és de tipus basilical, l’encapçalament és de tres absis i la portada monumental, d’arquivoltes en degradació. A l’angle sud-oest hi ha adossada una torre campanar del segle xv de planta octogonal, amb volta de nervadura gòtica. A l’interior, ens sorprendrà la seva elegant estructura arquitectònica gòtica, coberta per voltes de creueria i sostinguda per pilars cruciformes; el finestral obert al mur de ponent, de grans dimensions, remata el discurs gòtic. Desplaçant-nos cap al presbiteri arribarem a un dels exemples de pintura mural més grans i més ben conservats de l’Aran: són unes pintures del s. XVII on es representen diverses escenes i personatges bíblics. La visita a Sant Andrèu de Salardú culmina a l’absis central, on es troba la talla del Crist de Salardú, obra mestra del taller d’Erill la Vall, datada del s. XII. La talla mostra la imatge d’un Crist sofrent, amb la secció triangular de les seves cames i els trets característics de la iconologia religiosa romànica.