Església de Sant Agustí nou, Raval

Arquebisbat de Barcelona

Plaça Sant Agustí, 2

08001 Barcelona

Barcelonès

933 183 863

santagusti52@hotmail.com

Durada recomanada de la visita:45 min

L'església de Sant Agustí Nou, al barri del Raval de Barcelona, amaga, darrera la seva façana inacabada obra de Pere Costa, una de les mostres més lumíniques i elegants del barroc classicista i neoclassicisme català. 

Després de la destrucció del barri de la Ribera al 1714, la construcció de la ciutadella va obligar a la canònica agustiniana que tenia la seva seu en aquella zona a traslladar-se a les terres del Raval. Al 1728 iniciaren les obres del nou convent dels agustins, que es van allargar fins el 1735. Finalment el convent va ser inaugurat al 1750. El complex era de grans dimensions, incorporava dos claustres i una plaça pròpia davant de l’església, avui plaça de Sant Agustí. La fàbrica va corre a càrrec de Pere Bertran que seguí els plànols de l’enginyer militar de Felip V. El finançament dels Borbons no va ser suficient per a tot. De fet la façana projectada per Pere Costa quedà inacabada, al igual que d’altres dependències monàstiques. El s. XIX serà un moment tràgic per aquest conjunt arquitectònic. Al 1808 els francesos ocupen el convent i no l’abandonen fins el 1814. Quan marxen, els frares intenten una remodelació de l’edifici. Les acusacions de col·laboracionisme i els incendis de la desamortització del 1835 van acabar de malmetre les dependències del convent, que van quedar destruïdes i expropiades. L’església monacal es transformà en parròquia. Una segona onada de saqueigs es van dur a terme durant el 1936. Passada la guerra l’edifici va ser la seu de “Arts Gràfiques de Barcelona” i, al 1971, s’hi va realitzar la fundació de l’Assemblea de Catalunya. 

L’edifici és de una sola nau amb capelles laterals, l’absis és semicircular, magnificat amb unes columnes amb capitells corintis d’ordre gegantí afegides al s. XIX. La coberta és amb volta de canó, i cúpula oberta amb òcul a la zona dels transsepte. Al llarg de la nau les capelles s’aixequen amb una tribuna que es completa amb un fris de decoració classicista, el qual fa de línia de imposta a uns finestrals que donen una lluminositat impactant al temple. La façana, inacabada, mostra el primer nivell que deixa veure un atri amb pilastres jòniques rematades per un fris molt motllurat amb decoració classicista.