Església de la Nostra Senyora de la Victòria (Església del Palau Menor)

Arquebisbat de Barcelona

Carrer d'Ataülf, 4

08002 Barcelona

Barcelonès

933 174 524

palau3@jesuites.net

Durada recomanada de la visita:30 min

Nivell de protecció patrimonial: Monument Històric Artístic

L'església de Nostra Senyora de la Victòria és l'única evidència restant del Palau Menor, antiga residència reial de Barcelona, construïda per Pere III sobre les restes d’una Comanda de Templers. La Verge que dóna nom a l'actual evidència és una obra de Marí Diez de Liatzasolo i és una mostra de la reconstrucció de l'edifici fet al segle XVI.

En origen aquesta església era part d’una Comanda de Templers instal·lada a Barcelona des del s. XII. Aquesta comanda va anar guanyant importància durant el mateix XII i el XIII, fins que el 1317 es va extingir i va passar a l’ordre de l’Hospital. El lloc va ser utilitzat com a convent de Dominics fins que, l’any 1368, l’edifici va passar a mans de Pere el Cerimoniós que el va convertir en residència reial, sota el nom de Palau Menor o de la Reina. Durant el s. XV va acabar en mans del governador de Barcelona, i finalment al 1858 el complex va ser destruït per a la seva urbanització. De tot aquest periple, i molt modificada, en resta només l’església. Capella del convent dels Templers en origen, i capella del Palau Menor més tard, l’edifici va ser reconstruït per la família Requesens al s. XVI, que va encarregar la reforma al mestre Andreu Matxí. Aquest n’executà la construcció entre 1542 i 1547, i més que un estil renaixentista s’inscriuria en les últimes influències del gòtic. La planta es presenta a través d’una nau única amb tres trams, capelles laterals i coberta amb volta de creuaria rematada per una capçalera pentagonal. Té, a més, tribunes sobre les naus laterals. És possible que la planta d’aquesta estructura tingui força a veure amb la capella templera original.
Pel que fa a la façana, que conté alguns elements de les construccions anteriors, és en majoria una reconstrucció historicista del famós arquitecte Elies Rogent, executada entorn del 1868. Els dovellats de la porta, així com les escultures de les mènsules, són d’estil romànic. Es conserva també a la façana una escultura de la Mare de Déu de la Victòria d’alabastre, executada per Marí Diez de Liatzasolo datada entorn del 1556, i que commemoraria la batalla de Lepant. A l’interior de l’edifici hi ha pintures, també del s. XVI, de la mà de Isaac Hermes, pintor relacionat amb l’Escola del Camp de Tarragona, així com també les restes de les relíquies de Sant Ignasi de Loyola conservada en una de les capelles laterals. Al 1922 aquesta església va passar a la Companyia de Jesús que hi funda la serva residència.

Bibliografia

    Arxiu Requesens a St.Cugat del Vallès, al casal Borja de St.Cugat.

    La Reial Capella del Palau, Pare I.Puig

    Lluís de Requesens, Pare Marc