Església de la Mare de Déu del Carme de Barcelona

Arquebisbat de Barcelona

C/ Bisbe Laguarda 1B-1C

08001 Barcelona

Barcelonès

934 422 324 / 934 422 563

com.carme@escolapia.cat / mdcarme20@arqbcn.org

Durada recomanada de la visita:30 min

En ple barri del Raval es fa present la parròquia de la Mare de Déu del Carme, un complex edifici de característiques modernistes amb una plàstica molt especial a través del joc de volums i del maó, embellit per les vidrieres de Darius Vila. 

Antigament, al lloc on ara hi ha l’església de la Mare de Déu del Carme hi havia el convent de les Jerònimes, del s. XV. L’edifici, que albergava la parròquia del barri des de 1835, va ser greument danyat durant la Setmana Tràgica i finalment s’enderrocà al 1909. Aquest fet va incentivar que al 1911 es comencessin les obres del nou edifici projectat per l’arquitecte Josep Maria Pericas. Les obres es van allargar fins a 1913 en la primera part del projecte, després es van anar afegint diferents cossos com el campanar, que data de 1923 al 1924, o l’escola i la resta de dependències que quedaran unificades al projecte gracies a l’ús de la rajola vista a la part exterior. Al 1935 s’acabà el complex amb el centre parroquial i el teatre, actualment el teatre del Raval.

L’arquitectura de l’edificació agafa trets plenament modernistes amb regust gaudinià i tendències dels moviments modernistes europeus. Els vitralls són una obra monumental projectada per Darius Vila i executats per Xavier Bonet.

L’edifici de l’església s’articula a través d’una nau central ampla, amb absis semicircular, separada de les naus laterals per unes estilitzades columnes que arriben fins a la línia de imposta de la volta de canó que cobreix la nau central. Les naus laterals estan marcades només per aquestes columnes i les tribunes superiors gairebé integrades com un tot. Hi ha també una sèrie de capelles entre els contraforts que estan articulades a través d’una bateria d’arcuacions de mig punt.

Pel que fa a la façana, es conjuga amb la composició de volums que emmarquen el cos principal. El maó vist dóna una plasticitat especial al conjunt. Pel que fa a la decoració, recorre a reminiscències neoromàniques i neogòtiques versionant les arcuacions cegues en bateria, o re-elaborant pinacles, arquivoltes i brancals com a marc per a les portes d’accés i finestres.

Bibliografia

    La parròquia del Carme, Mn.Solà