Església de la Mare de Déu de Betlem de Barcelona

Arquebisbat de Barcelona

Carrer Xuclà, 2

08001 Barcelona

Barcelonès

933 183 823

mdbetlem15@arqbcn.cat

http://www.mdbetlem.net/

Durada recomanada de la visita:20 min

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

L'Església de la Mare de Déu de Betlem és un dels exemples més destacats de l'arquitectura barroca a Barcelona. Va ser la casa del Jesuïtes fins al moment de la seva expulsió 1767. 

La història de la mítica parròquia de Betlem de la ciutat de Barcelona està fatídicament lligada als incendis. Era en origen la casa del jesuïtes a la ciutat comtal, així com també l’escola d’aquesta congregació. L’església originaria, anterior a 1553, va ser destruïda per un incendi. La nova planta projectada per Josep Juli sota la direcció de jesuïta Pare Tort va ser erigida entre 1680 i 1732. Els jesuïtes van organitzar la planta partint dels dictàmens de la contrareforma. Així l’edifici està estructurat en una nau única amb capelles entre els contraforts que són alhora transitables i estan cobertes amb unes petites cúpules que permeten la il·luminació directe. Al pis superior d’aquestes un sistema de tribunes, també transitables, que en origen es protegien per gelosies. Encara en un tercer nivell, sobre una cornisa molt motllurada, un sistema de llunetes deixa obrir als murs unes finestres que il·luminen la nau central. La capçalera presenta un absis semicircular i està tota coberta amb volta. La decoració, una de les més riques i ostentoses del seu moment, va ser destruïda gairebé de manera íntegra durant un altre incendi, aquest cop en el marc de la Guerra Civil. Avui, per tant, es pot veure una arquitectura que remet al barroc primigeni de la parròquia però despullat de la seva ostentació inicial, coneguda a través de fotografies antigues. 

La façana, un dels elements més representatius, està estructurada a partir d’un cos sortint de dos nivells coronat per un òcul integrat dins de l’estructura com un frontó. El nivell de la porta és ritmat a partir de quatre columnes salomòniques que fan de marc a dues imatges dels sants Ignasi de Loyola i Sant Francesc de Borja, esculpides per Andreu Sala a finals del s. XVII. En un segon nivell, articulat a través de pilastres i decoracions motllurades i gerretes, hi ha en una fornícula la imatge esculpida del pessebre, que dóna nom a la parròquia, obra de l’escultor barroc Francesc Santacruz de 1690. A l’extrem esquerre de la façana, a la cantonada amb el carrer de Xuclà, hi ha en una fornícula una imatge de Sant Francesc Xavier, també jesuïta, i també obra de Francesc Santacruz. La resta de la façana, decorada en part a través d’un carreuat molt marcat que s’estén a la façana lateral, fa de pantalla i amaga l’articulació de l’espai interior. La façana lateral, que dóna a la Rambla, té un encoixinat que s’estén també a la part baixa de la façana principal, i té dues portes. La més propera a la principal està coronada pel nen Jesús, també de Santacruz; i l’altra és una còpia moderna de l’anterior, i fou construïda el 1906 sota la direcció d’Enric Sagnier i la guarneix la imatge de Sant Joan Baptista nen.

Bibliografia

    "Iglésias en el cielo", Ramon Rucabado

    Betlem 400 anys a la Rambla, Mn.Martí i Bonet i Pere Figuerola

    La Rambla. Els seus convents, Catàleg monumental, Arquebisbat de Barcelona

    Les capelles de l'església de Betlem, Mn.Camprubí