Església de l'hospital de la Santa Creu i Santa Pau

Arquebisbat de Barcelona

Carrer Sant Antoni Maria Claret, 167

08025 Barcelona

Barcelonès

93 291 90 00 Extensió 2434

santpau@sasntpau.es

www.santpau.es

Durada recomanada de la visita:30 min

Nivell de protecció patrimonial: Patrimoni de la Humanitat

Dins el recinte modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, d'estil modernista, hi ha aquesta gran capella també projectada per Domenech i Muntaner amb la col·laboració del seu fill, iniciada al 1923 i consagrada al 1930.

L’església de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona és una obra integrada dins el conjunt monumental de l’hospital realitzat per Domenech i Muntaner durant la primera meitat del s. XX sota la promoció de Pau Gil. Tot el recinte segueix les tendències modernistes de Muntaner que li aplicà un cert aire goticitzant. Evidentment les dependències de l’hospital es centren en la funcionalitat i en la higiene, el seu material base és el maó i la decoració és realitza,sobretot, a través de rajola. En aquest context, el 1923 s’inicien les obres de l’església. 

Tot l’edifici tenia unes connotacions religioses importants que es transmeten en la iconografia de la decoració de l’arquitectura. L’hospital era portat per religiosos de l’ordre hospitalària Germans i Germanes de la Santa Creu, per tant no és d’estranyar que fos important bastir una capella dins de les dependències hospitalàries. L’obra fou projectada per el mateix Domenech i Muntaner. Era un projecta ambiciós, amb una capella de grans dimensions i dos cimboris, de manera simètrica dos recintes amb estructura claustral i dos pisos per albergar les dependències de germans i religiosos. Així mateix va prioritzar l’entrada a la capella des de l’exterior perquè a més de donar culte als interns pogués rebre personal exterior. Muntaner no va veure l’inici d’aquestes obres i el relleu en la direcció el va prendre el seu fill Pere Domenech i Roure, que va respectar enormement el projecte del seu pare, modificant majoritàriament la decoració per abaratir la construcció. Va canviar el tipus de material passant de la pedra al maó i a la pedra artificial per abaratir costos, sense perdre monumentalitat, i va reduir notablement l’escultura i aplics projectats. Malgrat els esforços la construcció va patir diferents aturades per manca de liquiditat. Una donació entorn del 1928 va facilitar donar l’última empenta al projecte i es va condicionar l’espai intern, els terres, les vitralleres, i l’altar major amb la seva decoració. Així avui consta d’una nau central, especialment ampla, acompanyada de dues laterals separades amb columnes de maó. A la capçalera un absis semicircular i un deambulatori resseguit amb columnes. Hi ha dos espais de culte als laterals: l’espai central està dedicat a la Santa Creu, Santa Elena i Sant Pau, i els laterals al Sagrat Cor i la Immaculada Concepció de Maria. Les parets s’articulen amb una alternança decorativa de maó vist i rajola donant correspondència amb la decoració de la resta del recinte hospitalari. Es pot veure a més els púlpits de marbre amb el lleó i el bou de l’evangelista Marc i Lluc, i l’enorme crucifix de l’altar major de Llimona, a més de decoració escultòrica de Gargallo o Eusebi Arnau, que dóna mostra de la col·laboració dels tallers Domenech i Muntaner amb els artistes del moment. Exteriorment l’edifici es gestiona de manera simètrica a través del cos central, amb decoració continguda a la part de la capella. En la part de la coberta es veuen 5 cossos estranys, reminiscència d’un cimbori i quatre torres projectades que no van tirar endavant per falta de pressupost. A banda i banda dos edificis bessons que són les dependències dels religiosos.