Església Arxiprestal de Sant Joan Baptista de Valls

Arquebisbat de Tarragona

Carrer de l'Església, 2

43800 Valls

Alt Camp

977 600 013

sjoan.valls@arqtgn.cat

http://sjoan.valls.arquebisbattarragona.cat/

Durada recomanada de la visita:1h

Sant Joan Baptista de Valls és una construcció de finals del segle XVI que s'emmarca, però, dins  l'estil del gòtic tardà. El campanar, del segle XIX, és, amb els seus 74 metres, el més alt de Catalunya

La documentació cita una construcció dedicada a Sant Joan a la vila de Valls ja des del segle XII.  L’església actual, però, té l’origen de la seva construcció entre 1570 i 1583. L’edifici substituïa un d’anterior que havia quedat petit per a la creixent població del municipi. Així, al 3/4 del segle XVI, Bartomeu Roig pare i Bartomeu Roig fill, projecten el nou edifici, que es presenta en un estil tardo-gòtic inspirat en l’església de Sant Agustí Vell de Barcelona. Aquest, té una sola nau molt ample, coberta amb volta de creueria i capçada per un absis poligonal; amb una bateria d’arcs formers apuntats que marquen l’entrada de les capelles entre els contraforts, sobre els quals hi ha el claristori, amb 8 finestres decorades amb vitralls, que juntament amb les 4 finestres de l’absis i la rosassa dels peus il·luminen l’interior del temple. Als peus, a més, hi ha un cor.  De les 18 capelles laterals, destaquen la capella de la Mare de Déu dels Dolors, que conté la imatge de la verge, salvada de l’antic retaule dels Dolors de Lluís Bonifas, de 1779, que va ser destruït durant la Guerra Civil; la capella de Sant Isidre, que conserva els Baix Relleus dels escultors Francesc Grau i Salvador Perearnau;  la de la Mare de Déu de la Candela, que guarda la imatge de la patrona de la ciutat, una talla gòtica del segle XIV; i l’altar major, amb l’espectacular retaule plateresc de fusta policromada, obra d’Agustí Pujol i Llàtzer i Josep Tramulles, amb una iconografia entorn del triomf del cristianisme. 

La Façana mostra una estructura renaixentista a través de dos pisos. Dues fornícules sobre un gran sòcol i entre columnes, emmarquen la porta principal d’arc de mig punt. Sobre aquestes, una àmplia cornisa sustenta una tercera fornícula, rematada amb un petit timpà. Les escultures que emplenen aquest espai no són originals, ja que la Guerra Civil va malmetre enormement l’edifici. Les que veiem avui són obra de Joan Serafí. L’edifici va ser restaurat durant els anys 40 per pal·liar les destrosses del 1936, i una segona restauració durant el 1999 l’hi dona l’aspecte actual. No es pot deixar d’esmentar el campanar del segle XIX, obra de Joan Oller Sants i projecció de Francesc Vilar i Carmona, de base quadrada i cos superior octogonal, que amb els seus 74 metre és el campanar més alt de Catalunya.