Catedral de Santa Maria de Girona

Coronant el Barri Vell de la ciutat, s'alça l'imponent catedral de Santa Maria de Girona, la qual presumeix de tenir la nau més ampla del món.

En el mateix indret del fòrum romà de l’antiga Gerunda, dominant tot el barri vell de la ciutat, s’alça l’imponent catedral de Santa Maria de Girona formant, juntament amb l’agulla de Sant Feliu, un dels símbols més representatius de la ciutat. El cristianisme va arrelar ben d’hora a la ciutat de Girona i aquest fet es demostra amb els dos grans temples que coronen la ciutat, Sant Feliu i Santa Maria. La primera catedral romànica de Santa Maria es construiria sobre els vestigis romans entre els segles X i XI, després que la basílica de Sant Feliu exercís de seu catedralícia al segle VIII i l’antiga església de Santa Maria fos reconvertida en mesquita durant la invasió musulmana. L’edifici, que és fruit de diferents èpoques i estils arquitectònics, té els seus orígens en època romànica, malgrat l’edifici de culte primitiu data de principis de la nostra era. L’any 1015 el bisbe Pere Roger, germà de la comtessa Ermessenda, va fer construir la nova catedral, que va ser consagrada l’any 1038, un palau episcopal i una residència pels canonges. De l’època romànica es conserva la Torre de Carlemany –situada al costat de l’Evangeli i actualment fent funcions de contrafort– el claustre – de forma trapezoïdal per la orografia del terreny i amb una iconografia medieval historiada molt interessant– els soterranis i la sagristia. La gran façana és d’època barroca i va ser dissenyada per Pere Costa, un dels millors escultors i arquitectes del barroc català. Al capdamunt de noranta graons de pedra picada, però, clou en realitat una església gòtica extraordinària amb una única nau que, amb 22’98 metres, és la més ampla del món després de la de la basílica de Sant Pere del Vaticà. El seu interior acull un important conjunt de mobiliari litúrgic romànic i gòtic, amb peces com la “Cadira de Carlemany”, el retaule de Pere Bernés, o el magnífic baldaquí d’argent, que conforma una de les peces d’orfebreria més espectaculars de la diòcesi. La “Cadira de Carlemany” és una càtedra episcopal del segle XI que procedeix de l’antic temple romànic i que es troba enlairada damunt d’un tram d’escales, darrera de l’altar major. És de marbre massís decorat amb ornamentacions vegetals, figurades i arquitectòniques. La càtedra és anomenada “de Carlemany” perquè es relaciona amb una de les moltes llegendes sobre l’emperador franc que hi ha al voltant de la Catedral de Girona. Carlemany mai va trepitjar la ciutat però, tot i així, les llegendes recorden la seva figura nombroses vegades. Va ser el bisbe Arnau de Montrodon qui va impulsar el culte a Sant Carlemany l’any 1345. Una altra peça extraordinària que encara ara es guarda a l’interior de la catedral és el retaule gòtic de Pere Bernés i el mestre Bartomeu, construït l’any 1325. És una peça de fusta recoberta d’argent daurat i aplicacions d’esmalts i gemmes de colors, i on s’hi representa el cicle de la vida de Jesús, el Tetramorf i el Calvari al centre, les imatges de la Mare de Déu, Sant Feliu i Sant Narcís sota pinacles a l’àtic, i una altra imatge de la Verge, acompanyada d’àngels, Sant Pere, Sant Pau, santes, màrtirs i els bisbes de Cruïlles al bancal. Però la peça estrella de la Catedral segurament sigui el magnífic baldaquí d’argent amb quatre columnes que sostenen un sostre bombat amb la representació de la coronació de la Verge envoltada d’apòstols, àngels, profetes i el donant. Dins el mateix circuit de la catedral es pot visitar el Tresor Capitular que posa a l’abast diverses obres cabdals per la història de l’art del país com el Tapís de la Creació o el Beatus de Girona, a través d’una exposició que inclou moltes altres peces que al llarg dels segles han servit o serveixen encara pel culte litúrgic del complex catedralici.