Catedral de Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona

La calidesa del gòtic català

La Catedral metropolitana de Barcelona creix en el mateix indret del conjunt episcopal paleocristià, al cor del Barri Gòtic de la ciutat. La seu romànica, no llunyana de la capella de Santa Llúcia també d’aquest estil, va ser substituïda per l’edifici gòtic a partir de finals del segle XIII, i alguns elements com la façana s’acabaren de completar a finals del segle XIX, en estil neogòtic. L’església, càlida i acollidora, té tres naus centrades per un imponent cor gòtic i cenyides per les capelles, que conserven una de les més importants col·leccions de retaules gòtics. Sota l’altar major hi ha la cripta de Santa Eulàlia: el sarcòfag de la santa és una meravellosa escultura italiana del segle XIV. El magnífic claustre, llar de les tradicionals oques i voltat també de capelles, és lloc de pas i concurrència dels barcelonins, i per ell s’accedeix al Tresor Capitular.