Castell monestir de Sant Miquel d'Escornalbou

Arquebisbat de Tarragona

Ctra d'Escornalbou, s/n

43771 Riudecanyes

Baix Camp

977 834 007

www.mhcat.cat

Durada recomanada de la visita:1h

El conjunt tingué el seu moment d'esplendor entre el XII i XIII, quan era un centre de  repoblament del territori, però amaga, en el seu entorn, una història que es remunta des de temps immemorials i arriba fins a la nostra actualitat.

El terreny on s’ubica el Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou té un gran substrat històric. Sembla ser que l’actual edificació s’ubica sobre una construcció del Valiat musulmà de Siurana, que al seu torn estava ubicat sobre unes restes romanes del segle III. A parit del segle XII el territori passa a mans cristianes per la conquesta d’Albert de Castelvell. Al 1170 es fa donació del castell a Joan de Santboi, canonge de Tarragona, i es crea la canònica, lligada a l’arquebisbat. Aquesta nova canònica té l’obligació d’aixecar una església dedicada a Sant Miquel i afavorir la repoblació de la zona. El Priorat, però, mai va acabar d’assentar-se amb força i malgrat les promocions reials que rebia,  al 1574, va ser secularitzat. Entorn del 1580 s’establiren a la zona els framenors, que van ser exclaustrats al 1835. Les edificacions van ser abandonades i es va crear entorn seu una àuria de misteri i superstició. Finalment, al 1908, el diplomàtic Eduard Toda va adquirir el lloc i el va reconstruir, sense gaire criteri històric. El complex va ser cedit per Toda a l’arquebisbat de Tarragona, i aquest el va posar a la venda. Va passar per diferents mans, fins que anà a parar a la Diputació de Tarragona i Generalitat de Catalunya, actuals gestors.

La ja citada restauració de Toda, així com el pas del temps i les diferents intervencions, fan que poc resti de l’edifici original. Conservem l’església, l’ala de llevant del claustre i una altra galeria d’aquest, reconvertida avui com a mirador. L’església és potser la part més ben conservada. L’edifici és de nau única, capçada amb un cos quadrat. L’edifici és cobert amb volta de canó apuntada, llevat de la capçalera, que ostenta una volta de creueria. La transició entre una i altre es fa a través de dues columnes amb capitells sense decoració. El cos presbiteral està sobrealçat, ja que sota seu hi ha una cripta. La porta d’ingrés data, possiblement, del segle XII i XIII, i s’articula a partir de arcuacions de mig punt amb brancals. La decoració que es conserva és escassa. Es conserven també restes de la sala  capitular, del segle XIII, de planta quadrada coberta amb volta de creueria i que conserva l’accés a través de una porta d’arc de mig punt flanquejada per dos parells de finestres.