Campanar de Sant Pere de Vic

Mentre la catedral romànica de Vic és un monument pràcticament desaparegut, el seu campanar és un dels més ben conservats de Catalunya, un dels més coneguts i un dels més antics del nostre romànic.

La construcció del campanar de la Catedral de Sant Pere de Vic data de l’època d’Oliba. La seva existència consta ja efectivament l’any 1059 i altres documents l’esmenten des del s.XIII fins al s.XVII. El campanar està situat al cantó de tramuntana de la catedral, aïllat. El tipus és gairebé un paradigma dels campanars del s.XI, tan per la seva decoració arquitectònica com pel tipus de finestres. El campanar és una torre de planta quadrada, de quatre pisos d’alçada més els dos de la base. L’exterior està decorat amb arqueries cegues i lesenes, completades per frisos de dents de serra. Les obertures són en forma d’espitllera en els dos pisos inferiors; dues finestres d’arc de mig punt al primer pis; una finestra geminada per banda en el segon; i al tercer i al quart una obertura triple o triforada. A l’interior, a la planta baixa, hi ha una absidiola oberta al gruix del mur de llevant. El campanar presenta una sobreelevació d’un pis posteriors a l’obra romànica, però que ha estat respectat en les successives restauracions de les quals ha estat objecte.