Basílica de Santa Maria de Mataró

Arquebisbat de Barcelona

Carrer Sant Francesc d'Assis, 25

08301 Mataró

Maresme

659 132 649

info@santamariamataro.org

www.santamariamataro.org

Durada recomanada de la visita:45 min

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

La basílica de Santa Maria de Mataró guarda en el seu interior un mostrari excepcional d'art barroc: des de la pròpia arquitectura obra de l'italià Ercole Torelli, a les excel·lents pintures de Viladomat de la capella dels Dolors.

Sobre un temple d’origen romà es va edificar una antiga església romànica documentada ja des del s. XI, que servirà de base a una construcció gòtica aixecada al s. XV. Tota aquesta activitat constructiva farà de base a la renovació del temple projectada ja al s. XVII. Dels vestigis romans i romànics no se’n conserven més que testimonis documentals, però de l’edificació gòtica en resta la planta del campanar i algunes estructures internes com els arcs apuntats que emmarquen les capelles lateral. Al 1675 Ercole Torelli va projectar la reforma barroca que donaria una imatge nova a la basílica. Aquesta es va dur a terme entre el 1698 i 1737. 

L’edifici té planta de creu llatina amb una nau única, molt ample, amb capelles laterals entre els contraforts articulades a partir d’arcs torals apuntats de reminiscència gòtica, i un transsepte molt marcat. L’absis és poligonal i l’espai de creuer està cobert amb una cúpula d’inspiració bizantina. Pel que fa al cos de l’edifici, hi ha unes pilastres corínties d’ordre gegantí que arriben fins a la línia d’imposta que sosté una coberta de volta de canó amb llunetes. Cada braç del transsepte està cobert també amb una cúpula. A una banda del creuer hi ha la capella dels Dolors, construïda entre 1698 i 1773 i promocionada per la Congregació de Nostra Senyora dels Dolors, alberga un extraordinari conjunt de pintura al fresc, oli i escultura d’Antoni Viladomat datada entorn de 1727 i 1737. Des de la capella s’accedeix a la sala de capitular del primer pis, també amb decoració pictòrica de Viladomat. L’espai a més es completa amb una cripta per a usos funeraris. 

La façana és un cos afegit que falseja l’articulació interior que data del 1867. També destaquem la capella del Santíssim, del s. XIX, amb regust neobizantí i pintures d’Enric Monserdà, i la capella de Santa Juliana i Santa Semproniana, amb pintures de Miquel Massot. A la creuera esquerre hi ha un altar d’estil barroc obra de Antoni Riera i Mora amb la col·laboració del seu fill Marià i Lluís Bonifaç que data entre 1691 i 1694. En unes dependències museïtzades es pot observar també una creu processional d’argent de 1610 i una escultura gòtica de la Mare de Déu jacent. Als peus de la nau central una tribuna alberga un dels orgues més grans de Catalunya.

Bibliografia

    1000 anys de Sta.maria, 100 anys de Mataró.

    El temple de Santa Maria en l'origen de Mataró. Editat per la parròquia, Ed.Llumberg i coordinat per Ramon Salicni i Puig